D’ahir fins avui
I tot i que continua bufant el vent de dalt, hi ha coses que han anat canviant com el Delta, a poc a poc i al llarg dels anys. Els llaüts d’abans, que connectaven els pobles de la comarca pel riu, van desaparèixer per deixar el pas al carrilet de la Cava. Estudiants, pagesos, colles de valencians, sacs d’arrossos, pollastres, albergínies, carxofes, tomaques… tots tenien el seu lloc amunt i avall de la ribera. I el carrilet, al seu torn, ha acabat deixant el pas i la feina als cotxes i als camions.
Per als ulls que ho saben recordar, el paisatge ja no és ben bé el mateix: ara deixen els arrossars negats, quan haurien d’estar ben secs, per a que els ocells hi puguen fer estada i niuar tranquil·lament. Amb accions com esta s’intenta fer conviure les activitats humanes amb el medi natural i, tot i que a l’Illa dels Bous ja no ronden els bous com abans, ni se senten els llops que baixen dels Ports quan l’hivern es cru, encara és poden trobar raboses o mussols al Parc Natural del Delta de l’Ebre, la segona zona humida de la Mediterrània occidental. Dins del Parc, l’agricultura i el sector primari tenen un pes molt important i continuen sent el principal motor de l’economia dels pobles que, encarats al futur, investiguen i proven maneres diferents de conrear l’arròs, més respectuoses amb el medi ambient.
Cal preservar i treballar la terra perquè els nostres fills en puguen viure, però amb el temps no tindrà ben bé la mateixa finalitat que tenia per als nostres iaios. Els arrossars, els flamencs i les sèquies no només senten els tractors pels camins de terra, també s’hi troba gent passejant en bicicleta. I a les llacunes no només disparen les escopetes als moixons. Ja fa un temps que les càmeres de fotografiar no deixen per res la seua activitat en gairebé cap moment de l’any, sense vedes que les puguen fer parar excepte els hàbits i les migracions de cada au. El peix ja no només es pesca, el crien en piscifactories; i de musclos i ostres se’n poden trobar tot l’any a la depuradora. S’ha de dir que les captures ja no són el que eren i els pescadors, a més d’embarcar la xarxa, venen passatges perquè es pugue fotografiar com feinegen a la mar (surt tant a compte pescar hòmens com peixos!).
