el basar de les espècies

Orbitant pel Montsià (II)

Els masos

Escampats pel Montsià, com oliveres centenàries mortes per alguna terrible gelada, podem contemplar les parets nues de masos abandonats. El Mas de Miralles, el de Rosalea, el de Mulet, el del Comú… ens expliquen calladament la història dels hòmens i les dones que vivien a la serra només de la seua suor. Per això en cadascun d’ells encara hi podeu veure, mig enrunat, el forn a on es coïa el pa o el portal per a on entrava el matxo. A cada mas hi cabien famílies senceres que treballaven les terres del voltant durant generacions i només baixaven als pobles quan en tenien necessitat, ja sia per canviar l’oli per arròs a l’estraperlo, ja sia per anar a missa o al ball.

De fet, una gelada va tancar els masos del Montsià, la del 1956, tot i que hi ha altres raons per les quals els masos de les Terres de l’Ebre es van acabar buidant. Primer, per la facilitat de portar una vida més bona al poble (a partir d’un treball millor i més ben remunerat) i, després, per la pressió que el maquis i la Guàrdia Civil feien en el poblament rural. Uns els robaven el sosteniment, els altres els castigaven per això mateix, i al final sortia més a compte anar a viure al poble que no acabar mort per un tret o una pallissa.

barraca de Freginals.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *