el basar de les espècies

Apunts a les òrbites montsianenques

L’aigua en la vida diària

En tota la Mediterrània és habitual la preocupació del poblament pels recursos hídrics. El Montsià, pigat de fonts, recorda la petja humana des d’abans dels temps dels ilercavons. El clima sec, amb fortes pluges a la primavera i la tardor, ha despertat des de sempre i per necessitat l’enginy dels hòmens. Les fonts, que s’assequen si l’estiu és molt calorós, s’han canalitzat i s’han fet piques de pedra que són abeuradors per al ramat . S’han muntat cisternes per recollir la pluja, anomenades cocós; basses i pantans i, fins i tot, codines per caçar els animals que s’hi apropen.

La vida al Montsià

Les històries i les anècdotes que se senten de la gent de la serra ens expliquen la duresa de la vida i la tragèdia que, moltes voltes, les envolta. Una d’estes històries és la que conten d?un home carboner i la seua filla que vivien a la cova del Burro (dita així perquè hi vivien amb la seua companyia). Arribar fins a esta cova que es troba a la sendera de les Faixes no és fàcil ja que està a la vora d’un precipici. La xiqueta patia de somnambulisme i, una nit, sense donar-se’n compte, es va precipitar al buit.

.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *