Fa deu anys, i pareix que fa dos dies. Avui faig llibres (materialment parlant). Fa deu no se m’hauria passat pel cap que al cap de deu llegiria amb enyorança el llibre del meu amic, el Gustau. Així que m’he decidit a guardar el pròleg d’aquell poemari en un llibre electrònic.
El temps passa, les paraules queden, em recordaràs demà?
Descarregueu-lo aquí.
* * *
I, com que avui em sento generós, us transcric un dels poemes…
Oliveres de promeses irreals
bullen i muden l’escorça,
garlandes de crineres perden.
I a la nit alta, lo mestral
s’emporta
los udols
nocturns
dels nards:
ens floreixen als turmells
cadenes nacrades o plomes.
(La barrancada
—niuada humida—
dels gripaus,
bressola los silencis
fingits de l’òliba.
Núvols de ventada
són escates brutes.)
La garriga ens cingla la cintura:
voleiant per damunt de les ferides
parrupeja una coloma bruna.
Cinta o l’encís salvatge
dels cabells embolicats
a les roses
—bufadores—
dels vents.
Llavis delitosos, prodigi sobtat de l’atzar.
…verdor enfosquida del tarongerar,
tapissos de mormols entre canals…
Gustau Moreno Pérez, extret de L’ull de la maçana.
Què xulo! Això és el futur, sense dubte!
Enhorabona als dos
no sé si és lo futur o no, però mira, queda guai, no? i com que ja tenia els pdf fets, pos ha estat qüestió de posar-m’hi…
😀
Pingback: el basar de les espècies » Blog Archive » Gustau Moreno · «Oliveres de promeses irreals»
Pingback: Gustau Moreno · «Oliveres de promeses irreals» – el basar de les espècies