el basar de les espècies

Sèneca · Qüestions naturals (llibre VII)

L’altre dia el Dan citava en Sèneca en un missatge. I entre una cosa i una altra, la curiositat em va portar a llegir el Llibre setè de les Qüestions naturals.

Si ho voleu, podeu llegir la magnífica traducció de la Fundació Bernat Metge (busqueu-la a la biblioteca de la Facultat de Lletres de la vostra universitat, segur que la hi trobareu).

I si voleu el text en llatí no cal que aneu a la biblioteca, el podeu trobar a la xarxa, a la direcció següent: http://www.thelatinlibrary.com/sen/sen.qn7.shtml

D’entre totes les Qüestions naturals, el setè és el llibre que Sèneca dedica als cometes. Tot i parlar d’un tema que no coneix molt, més que re perquè l’objecte d’estudi no es tan “terrenal” com els altres, resulta que aquest és el llibre que té l’enfocament mes científic de tots (si l’avaluem des de l’òptica del segle vint-i-un, és clar). I la veritat és que, si pensem en els problemes de la ciència al Renaixement (amb Copèrnic i Galileu com a emblemes més coneguts), se’m fa molt curiós trobar un text tan antic i tant escèptic amb qüestions com els déus, o les teories existents en aquell moment (fins al punt d’estar en contra dels seus propis mestres). Si s’haguès seguit l’enfocament de Sèneca durant l’edat mitjana, és molt possible que el coneixement humà avui fos ben diferent del que tenim. Malgrat tot, sempre ens queden els seus textos, i no estaria de menys que n’aprofitéssem la sabiduria que destil·len, malgrat tindre ja uns dos mil anyets!

Bé, passo a transcriure el text traduït i la versió original, de la cita del Dan

[25,4] Dia vindrà que el temps i un estudi diligent i prolongat per segles aclariran aquestes coses ara misterioses. No basta una vida, ni que estigués tota consagrada a l’estudi del cel, per a tan vastes recerques, quant menys dividint desigualment els nostres pocs anys entre l’estudi i els vicis. Així és que aquestes qüestons no es posaran en clar sinó per llargues successions de vides. […]

[25,5] Dia vindrà que els nostres descendents s’estranyaran que nosaltres hàgim ignorat coses tant manifestes. […]

[30,5] La generació pròxima sabrà moltes coses que nosaltres ignorem, moltes coneixences són reservades als segles futurs, quan tot record nostre s’haurà esvaït. El món seria petit si totes les generacions venidores no hi trobessin matèria de recerques.

Amb tot, no me’n puc estar de transcriure un parell de passatges (el segon és el darrer fragment del llibre). No deixo d’entreveure similituds en el nostre temps, per molt que la Ciència i la Humanitat continuem el nostre viatge per desxifrar el desconegut.

[32,1] I tu t’admires que la saviesa encara no hagi acabat la seva tasca! Però si la depravació encara no s’ha desplegat tota sencera! Si encara neix! I a aquesta tots portem el nostre esforç; és ella que serveixen els nostres ulls, ella les nostres mans. A la saviesa, ¿qui s’hi acosta? ¿Qui la jutja digna que se la conegui, si no és de passada? ¿Qui gira els ulls a la filosofia o a un altre estudi liberal, sinó quan s’ajornen els jocs o quan sobrevé un dia de pluja, que es perdrà sense recança? […]

[32,4] De la filosofia ningú no en té ànsia. Així, lluny de fer descobriments en aquelles matèries que els antics van deixar poc investigades, moltes de llurs troballes han caigut en l’oblit. I tanmateix, si ens hi dedicàvem amb totes les nostres energies, si una joventut sòbria s’hi consagrava, si els vells ensenyaven a fer-ho i els joves ho aprenien, a penes podríem encara arribar a les pregoneses on ha estat deposada la veritat, que ara cerquem a la superfície i amb la mà fluixa.

* * *

[25,4] Veniet tempus quo ista quae nunc latent in lucem dies extrahat et longioris aeui diligentia; ad inquisitionem tantorum aetas una non sufficit, ut tota caelo uacet: quid, quod tam paucos annos inter studia ac uitia non aequa portione diuidimus? Itaque per successiones ista longas explicabuntur.

[25,5] Veniet tempus quo posteri nostri tam aperta nos nescisse mirentur.

[30,5] Multa uenientis aeui populus ignota nobis sciet; multa saeculis tunc futuris, cum memoria nostri exoleuerit, reseruantur: pusilla res mundus est, nisi in illo quod quaerat omnis mundus habeat.

[32,1] Miraris si nondum sapientia omne opus suum impleuit? Nondum tota se nequitia protulit: adhuc nascitur, et huic omnes operam damus, huic oculi nostri, huic manus seruiunt. Ad sapientiam quis accedit? Quis dignam iudicat nisi quam in transitu nouerit? Quis philosophum aut ullum liberale respicit studium, nisi cum ludi intercalantur, cum aliquis pluuius interuenit dies quem perdere libet? […]

[32,4] Philosophiae nulla cura est. Itaque adeo nihil inuenitur ex his que parum inuestigata antiqui reliquerunt, ut multa quae inuenta erant oblitterentur. At mehercule, si hoc totis membris premeremus, si in hoc iuuentus sobria incumberet, hoc maiores docerent, hoc minores addiscerent, uix ad fundum ueniretur, in quo ueritas posita est, quam nunc in summa terra et leui manu quaerimus.

.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *