Fins aquí, tot el procés és més o menys racional. Tot seguit tocava el torn de les capçaleres i la paginació. I aquí no em vaig poder reprimir de fer volar la imaginació i les meues obscures manies i fantasies tipogràfiques (sentiu la profunda respiració darthvardiana de fons?).
I vaig decidir utilitzar una tipografia diferent, una robusta lletra de pal sec descoberta per mi fa poc i de la qual me’n vaig enamorar a l’instant, la Yanone.
Més informació de la font aquí.
I, poc satisfet encara, després de colar per davant d’altres posicions la meua tipografia «enxufada», no vaig poder resistir la temptació d’utilitzar una tinta de metall. Com que m’agrada que la pàgina quede al màxima de blanca possible, esta tinta li donaria un toc d’ornamentació evident. Tement que el resultat no fos massa cridaner, vaig consultar a l’impressor sobre l’ús de la tinta, i li va parèixer bé; així que si queda malament ja tinc a qui carregar les culpes!
pàgina oberta
