el basar de les espècies

Imperi o República?

Als móns que visita la ciència-ficció costa trobar sistemes polítics basats en principis democràtics. Fins i tot, quan hi apareixen, estan condemnats a patir algun o altre “petit” trasbals que els canvia. Amb tot, estos móns imaginats no deixen de tindre connexions amb la nostra història i realitat.

Els problemes de la República i l’adveniment de l’Imperi a La Guerra de les Galàxies ens recorden la puixança política de Cèsar, així com la caiguda de l’Imperi de La Fundació d’Asimov ens refereix directament al col·lapse de l’imperi romà. D’altres, en canvi, porten a les empreses multinacionals a prendre el control dels estats en un futur no molt llunyà, transformen el poder estatal en un sistema polític clarament feixista, o fins i tot fan que la societat es regeixe per una elit de tints aristocràtics (guerrers o científics).

De tota la gamma de possibilitats, però, les que poden resultar més interessants d’ataüllar són les que parteixen d’una situació postapocalíptica o bé la pressuposen. Destruïdes les nacions i anorreats els sistemes de poder, l’home té la possibilitat de tornar a construir les relacions amb els seus germans de bell nou (amb més o menys influència d’un passat potser remot, però sempre latent). I este ventall és extraordinari.

Des del caos i el món semitribal que esquitxa el desert de Mad Max, a la guerra permanent contra les màquines de Matrix o Terminator, fins a les pacífiques societats matriarcals que existeixen a L’estiu del petit sant John, de John Crowley, una novel·la deliciosa a on l’odissea que viu el protagonista serveix d’exemple a milers de generacions futures.

Qualsevol de les parades que podem visitar ens ensenya, directament o indirecta, cap a on podem encaminar les nostres passes i, sobretot, ens il·lustra què ens pot deparar el futur. Tecnològicament la Humanitat ha canviat més en els darrers cent anys que en milers d’evolució: Juli Verne feia viatjar l’home a la Lluna, i fa pocs dies que s’ha enlairat la primera llançadora espacial europea, que porta el seu nom. El que ens hem de preguntar, hic et nunc, és cap a on volem encaminar el nostre present, ¿cap a l’Imperi o cap a la República? Si no ho decidim nosaltres de ben segur que algú altre ho farà en el nostre lloc.

.

One thought on “Imperi o República?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *