el basar de les espècies

La ele geminada

Com a editor tiquis-miquis, una de les manies més exacerbades que patixo és la de la ele geminada. Este caràcter és únic entre els caràcters de totes les llengües del món, i només el té el català.
La ele geminada va ser inventada per mossèn Alcover, que a més a més de ser un gran lingüiste era un gran impressor. Així, doncs, a l’hora de crear el nou caràcter amb els tipus de plom que existien, mossèn Alcover va agafar un punt normal i corrent i el va capgirar. Això feia que el punt quedés aixecat, volat, i ja teníem la ele geminada.
Quan els encarregats de fer les pòlisses de plom d’aquells temps es van posar a fer els del català, hi van incloure la ele geminada. Això és va perdre amb el canvi tecnològic cap a l’ordinador (bàsicament perquè no hi havia prou «espai» per a tots els caràcters).
Avui els nous formats de font opentype permeten la inclusió de moltíssims més caràcters, fins i tot hi han deixat un raconet per a la nostra ele geminada. Qui se’n recorda de fer-lo servir (si és que hi ha algú que sap que existeix)? Però la qüestió és encara més preocupant quan la majoria d’usuaris de la llengua ja, d’entrada, l’escriuen malament. Fem un repàs a les diferents maneres de com trobem escrita la ele geminada:

ĿL / ŀl correcte [s’hi ha utilitzat el caràcter d’ele geminada]
L·L / l·l acceptable [s’hi ha utilitzat el punt volat]
L.L / l.l incorrecte [s’hi ha utilitzat un punt]
L-L / l-l A LA FOGUERA! [un guionet? què hi fa aquí un guionet???]

Amb tot, s’ha de reconèixer que les institucions del país tampoc han fet gaire cosa per esmenar estes errades i facilitar-ne l’ús correcte. El «problema» de la ele geminada no és realment un problema, ja hi ha eines i estudis que avalen la possibilitat d’escriure-la de manera normal i corrent. Però és evident que el mal ús existeix, i cal facilitar la vida a l’usuari final, per això fan falta iniciatives com la Lletra de convit per la ela geminada per intentar subsanar la qüestió.
Si voleu posar la ele geminada als vostres escrits, heu d’anar a la barra de ferramentes, buscar l’opció de «Símbols» i insertar-la. Espero que, a partir d’ara, no m’escrigueu malament les eles geminades… o la venjança de les Fúries caurà a sobre vostre! 😀

ele geminada
Així és veu un tipus mòbil de plom de la ele geminada..

10 thoughts on “La ele geminada

  1. Ozzman

    Hola Jaume,

    no acabo de veure la diferència entre la forma que ens presentes com la més correcta i la forma que jo sempre he fet servir, és a dir, el punt que trobem en qualsevol teclat damunt del 3.

    Bé, en realitat sí que hi veig una diferència: les dues eles queden lleugerament més juntes, però realment val la pena fer tot aquest esforç tenint “el punt del 3”?

    Salut!!

  2. Jacme

    @jaka: cooorreeeecte! 😀
    @Ozzman: esta petita diferència és la diferència que existeix entre fer-ho acceptablement (perquè els ordinadors no ens faciliten la vida) o fer-ho correctament. És com si en lloc de tindre un accent obert i un de tancat només en tinguesses un d’obert i un de «migtancat». Quan el possesses «migtancat» seria perquè no t’és fàcil posar-lo «tancat», però continuaria sent incorrecte.
    Evidentment, el problema de veritat és que hem de fer l’esforç per fer-ho acceptable! els senyors polítics no van pensar en exigir que hi hagués una tecla que fos per a la ele geminada (com passa amb la ñ o la ç).
    Per exemple, el turc te un caràcter únic, una «i», però sense el punt «ı». Evidentment, allí els teclats porten este caràcter, i mira que n’és d’emprenyador, perquè ho han de fer expressament només per al turc. Però ells tenen el seu teclat i el seu caràcter, exclusiu de la seua llengua. Per què aquí no ho podem tindre?
    Els programes d’edició de text podrien portar l’automatisme que, en fer la combinació «l»+ALT+«3» sortís la ele geminada correcta, vés tu quina solució més senzilla i més difícil alhora.

  3. Ozzman

    En realitat els nostres teclats ja són especials (bé, els teclats espanyols, no existeix un teclat català). De fet cada país té el seu propi teclat adaptat, el qual no suposa cap complicació des del punt de vista tècnic. Bàsicament els teclats són tots iguals, amb la única diferència del grabat de les tecles. És a nivell de programari on es defineix quin caràcter ha d’imprimir cada tecla. Si voleu fer la prova només cal que configureu el Windows amb teclat francès i ja veureu com en lloc de la “Q” apareix la “Z” (els francesos són tant especials que fan servir teclats “AZERTY”).

    De la mateixa manera que tenim la “Ç” seria molt senzill -a nivell tècnic- introduir la ele geminada. Jo proposaria fer servir la combinació de tecles Alt Gr. + L, de manera semblant a com introduïm el símbol de l’euro. Només caldria serigrafiar el caràcter de la ele geminada al costat de la ele normal i fer una petita actualització a nivell de sistema operatiu (molt petita), i fins i tot els teclats actuals podrien escriure-la!

    Seria qüestió de crear una plataforma per tal de reivindicar aquest canvi.

    Salut!!

  4. accídia

    Als editors de textos fins i tot hauria de ser més fàcil amb l’eina d’autocorrecció. Tal com l’eina d’autocorrecció ens converteix la seqüència –> en →
    o (R) en ® ens podria convertir la L·L (els caràcters l + · + l) en un únic caràcter de la ela geminada. Ah… i teclats catalans… on és l’interrogant inicial ¿ (escassament emprat en català) posar-hi la ela geminada.

  5. Jacme

    totes les solucions poden ser vàlides. Però fins que els polítics no imposen una solució concreta em sembla que ens haurem d’espavilar amb les «nostres» solucions… si no tenen cap mania a l’hora de gastar-se els quartos amb programari que no es lliure, no crec que se’ls passe pel cap mai arreglar la nimietat esta de la ele geminada. L’únic que podem fer és recordar-los-hi de tant en tant…

  6. Miquel Boronat Cogollos

    Hola: supose que al cap de quatre anys no has oblidat del tot este apunt. He observat, però, que no fas servir la forma «correcta» de posar el punt de l’ele geminada. En els processadors de text hi ha diverses solucions, i també per a escriure el text en HTML. Jo faig servir el codi ŀ que dóna com a resultat no «l·l» sinó «ŀl». És bastant senzill, i més encara si l’escrius amb una macro o una combinació de tecles.

  7. Miquel Boronat Cogollos

    En codi HTML, que és el que es fa servir per a escriure en els webs i blocs d’Internet, convindria fer servir el codi ŀ, que escriurà una meravellosa ele amb el puntet. No és gens difícil fer-ho amb una macro (o un autotext) del processador de texts.

    (Per si de cas el codi que acabe d’escriure en el paràgraf anterior no apareix literalment i es transforma en la lletra, escric el codi amb el primer element codificat també: &320#;, i això supose que impedirà la transformació.)

  8. Pingback: La música de les esferes (2) « la música de les esferes

  9. Pingback: el basar de les espècies » Blog Archive » La música de les esferes (2)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *