el basar de les espècies

El món de l’edició (III)

I la indústria editorial catalana no n’ha estat una excepció. Editorials de petit i mitjà volum han estat absorbides per multinacionals, tot i mantindre vives les marques de cadascuna. La Magrana ha estat comprada per RBA, Columna i destino per Planeta, i una part molt important de les accions del Grup 62, fins fa poc majoritàriament en mans de La Caixa, ha passat a Planeta i a Enciclopèdia Catalana. Tot i així, a diferència d’altres mercats, cal apuntar que el naixement de grans conglomerats ha estat posterior a la presa de consciència del sector “que s’editava massa”, situació que es retroalimentava en la despietada guerra per aconseguir un efímer espai destacat en la taula de novetats editorials de les llibreries[1] i que va arribar a crear una sensació de crisi al sector.

A més a més, cal apuntar que moltes empreses amb seu a Catalunya, que fins fa poc només editaven en llengua castellana, han començat a editar títols i col·leccions en català, ja que han vist que existeix una quota de mercat que havien ignorat tradicionalment i que aporta uns beneficis gens menyspreables. En són un bon exemple Random House Mondadori amb la col·lecció Rosa dels Vents, Anaya amb Càlam o Tusquets amb l’Ull de Vidre.

[1] En nombre total de títols publicats en català, el 2004 va haure un descens del 4,4%, ràpidament recuperat, i superat, l’any següent [Font: Estudi del Comerç Interior del Llibre a Catalunya 2005, consultat al mes de febrer de 2007 a l’adreça < http://www.gremieditorscat.es/AdArch/Bilio/Ftp/Cise_Cat_2005.pdf>].

.

13 thoughts on “El món de l’edició (III)

  1. Anna

    El teu post em fa pensar una vegada més en un fet que em posa de molt mal humor: molts llibres són més cars en català que en castellà, a vegades fins a 3€ o més. Hi ha qui em diu que és perquè les tirades són més petites, i segurament és cert. Pero no en perjudica les vendes? A mi m’agrada infinitament més llegir en català, i tot i això sovint dubto i acabo per no comprar el llibre de la ràbia que em fa. I segur que molta gent els acaba comprant en castellà…

  2. Jacme

    La veritat és que sí, un llibre en castellà surt més “barat” que en català, per la raó del tiratge. Els cost per unitat és molt menor si imprimeixes 10.000 exemplars que si n’imprimeixes 1.000, ja hi ha despeses fixes (com ara el disseny, la maquetació, o la correcció) que no varien.
    No és fàcil, així, d’entrada, aconseguir que el preu sia el mateix en català que en castellà (pensa que si compares el preu en català i en danès, per posar un exemple, potser et sortiria un preu similar, ja que els tiratges són similars).
    Potser els ajuts que es fan a l’edició haurien d’incloure una clàusula que digués que la versió en català i en castellà, si les fa la mateixa editorial, tinguessen el mateix PVP, o l’edició en català no rebria el suport genèric que habitualment té.
    En qualsevol cas, pensa que, avui, si una editorial publica abans l’original en castellà que en català, no té dret als ajuts (per això, majoritàriament, trauen alhora al mercat les dos versions).
    Malgrat tot, crec que el problema de fons no és que el llibre en català sia més car (que també), sinó que a Catalunya (i a la major part dels PPCC), els lectors catalanoparlants prefereixen llegir en castellà. I no s’hi fa res per canviar-ho (o molt poc).

  3. vullunfestuc

    No crec que els lectors prefereixin llegir en Castellà que en Català. Ja fa un temps vaig fer uns articles sobre l’FNAC on explicava que les edicions catalanes de llibres amb una edició en castellà estaven més amagades o fins i tot apartades; i en canvi la versió castellana rebia tot el markèting. Així comprar en català es transforma en militància i no en opció

  4. Anna

    ostres, vullunfestuc, en això no m’hi havia fixat! però sí que a vegades em sento una mica militant… i és una llàstima, perquè trobo que el català és una llengua més poètica, i els bons llibres adquireixen una nova dimensió més enllà de la història que expliquen.

  5. Jacme

    vullunfestuc, s’ha de reconèixer que tens raó, que les grans superfícies (sobretot) donen preferència a les edicions castellanes per davant de les catalanes, i això fa que el que vol comprar en català ho acabe fent per militància… Però bé, és la llei del mercat. Tot i així, crec que hi ha un sector molt important que només llegeix en castellà: si s’aconseguís que la gent que compra el best-seller de torn, a Catalunya, fos capaç de triar l’edició en català (i no la castellana) segurament els números serin uns altres… 😉

    anna, això ho dius perquè és la teua llengua materna (i, és clar, la nostra llengua materna sempre és millor que les altres!) 😀

  6. gamoia

    L’herència de l’educació franquista és una de les causes que força persones de llengua catalana prefereixin llegir en castellà. Heu de recordar que només vam aprendre a llegir i escriure en aquesta llengua. Encara ara, per molta gent de més de quaranta anys, llegir en català suposa un esforç addicional.

  7. gamoia

    Jacme, des de la teva perspectiva d’editor, com expliques el problema de la manca de manuals universitaris en català?
    Ahir llegia un apunt a Carrasclet i Magali que hi feia referència.
    Realment és un negoci ruïnós? Potser l’edició electrònica ens pot socórrer?

  8. Jacme

    hola gamoia!
    L’edició de manuals universitaris no és cap negoci, us ho ben asseguro (els tiratges ronden entre 300 i 1.000 exemplars) excepte en casos com el Dret (mireu l’Aranzadi) o llibres tècnics com els de MacGraw-Hill. Per això hi ha uns ajuts econòmics (molt i molt minsos des del meu punt de vista) de la Generalitat catalana a l’edició de manuals universitaris, als quals habitualment hi concorren les Universitats (hi ha molt poques editorials privades, senyal que no els deu sortir a compte).
    Es poden veure les novetats universitàries en el portal Neu-e o bé, pel que fa a manuals estrictament, en el Catàleg de manuals. Que la feina que es fa és molta (i mai prou ben valorada) es pot veure, per exemple, en els manuals Eina de la URV. Fins este curs han editat 39 títols de manuals, una xifra gens menyspreable per una universitat “de províncies”.
    El que he vist és que el Carrasclet i la Magalí es queixen de la manca d’obres de referència traduïdes. I això ja són figues d’un altre paner. Les subvencions que existeixen amb prou feina donen per editar un tiratge “acceptable” d’un títol. Si hi has d’afegir les despeses de dret d’autor (que no deu ser molt barat traduir el Levi-Strausss), les del traductor (que bé s’hi ha de guanyar la vida i li hem de pagar una cosa digna, no?), i la manca de voluntat d’inversió en publicacions en general (excepte casos excepcionals com les edicions de la Universitat de València), ens trobem que tenim la quantitat de manuals proporcional al que decidim invertir (més aviat poc).
    I l’edició electrònica no crec que sia la solució final. En casos d’àrees tècniques, que es renoven i actualitzen constantment, sí que pot ser una bona eina (només caldria actualitzar el document electrònic i au!); però en casos d’edicions com cal, ben curades, hi ha unes despeses fixes que encareixen igualment el cost (coordinació editorial, traducció, correcció lingüítica, correcció ortotipogràfica, maquetació, etc.) i que algú ha de pagar, perquè el mercat no dóna per a més de 300 o 1.000 exemplars en la major part dels casos (penseu que un manual en català no té el mateix mercat potencial que el castellà; la UOC ven moltíssim a llatinoamèrica, però no en català).

  9. gamoia

    Vaja, pel que dius només es pot editar en català llibres universitaris – manuals o de referència – si estan subvencionats. Malament anem! Pagar per pagar, jo proposaria encarregar l’edició electrònica i distribuir-la en accés obert per internet. Almenys no hi hauria cap més problema d’obres exhaurides. L’editor no hi arriscaria res. I el llibreter podria convertir-se en impressor a la carta si el client en volgués un exemplar físic.
    El que està clar és que, segons ho pintes, el model de negoci editorial actual no compleix la funció de proveir al “petit” mercat català de les obres universitàries que necessita i cal buscar un model que s’adapti millor a aquest mercat. Haurem de fer “de la necessitat, virtut”.

  10. Jacme

    No és que només es puga editar via subvencions… és que els pressupostos de les universitats són els que són, i gràcies a les subvencions, en lloc de fer 1 o 2 manuals a l’any, pos se’n poden fer més.
    La solució a les obres exhaurides és tot just la que acabes de dir: la impressió a demanda. Si les editorials no ho fan és, simplement, perquè no ho volen fer.
    I quin model proposes, gamoia? m’agradaria saber-ho… (després te contesto jo!) 😀

  11. gamoia

    Si l’edició de textos universitaris en català no és rendible ni per universitats, ni per editorials comercials, a mi se m’acut que els diners invertits en subvencions podrien destinar-se a fer encàrrecs d’edició amb la condició que l’obra sigui publicada en accés obert a Internet. La plataforma la podem posar les biblioteques, per exemple.

    És a dir, si no hi ha benefici a fer i per aquest motiu no interessa publicar en català, les obres que es publiquin amb diner públic que almenys arribin al màxim de persones possibles, que s’aconsegueixi la màxima eficiència.

    Això de fer de la necessitat virtut ho dic perquè jo veig les grans editorials anglosaxones de textos acadèmics que ja venen les seves obres per internet. Sospito que les editorials d’aquí, quan s’hi posin, simplement traspassaran el model paper a l’electrònic i continuarem sense textos en català. I crec que això serà un gran error. Si es poden estalviar els costos de l’exemplar físic, un cop pagada la funció “edició”, cal fer arribar l’obra al major nombre possible de persones. Sobretot si al darrere hi ha finançament públic. I crec que les TIC permeten aconseguir-ho.

  12. Jacme

    he, he ,he… jo tinc una opinió un pèl diferent: combinar l’edició en paper i l’edició electrònica (les despeses d’impressió d’un tiratge curt no són excessives, i les de producció serveixen pèr un i per l’altre). El format paper vendre’l pels canals habituals, i l’edició electrònica buscar una solució com la que tu proposes.
    Ara, com sempre, cal que els que gestionen els quartos es decidixquen a fer el salt (els directius de les entitats públiques habitualment són molt reacis a estos canvis). I la Generalitat no crec que s’atrevixca a condicionar la subvenció a que sia una edició electrònica perquè a)no tenen coll*ns (què han fet en el cas del català al cinema, per exemple?), b)si continuen donant la misèria que donen, si al final s’ha de distribuir gratuïtament l’obra, ja me diràs qui ho voldrà fer, i c) els professors universitaris no hi voldran publicar perquè no tindria una bona indexació (i aquí “tornem” al debat de les publicacions periòdiques en línia).

Respon a Anna Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *