El post d’avui serà una miscel·lània de vàries coses que han anat passant els darrers dies i que no em puc estar d’escriure… Començarem pel final.
Ens avisen que a Londres ja està preparat el programa del Catalan Culture and Identity in the Digital Era. Els nostres companys ebrencs, el Dani i la Carme, hi participaran amb una comunicació que és del màxim interès de tota l’ebresfera; des del Basar els felicitem i els agraïm la fantàstica feina que estan fent per a tota la comunitat!
Alhora, el Dani ens avisa d’un descobriment cibernètic. Voleu passar els fulls d’un atlas de Mercator? i no em digueu que no sabeu qui és, que al Basar n’hem parlat abans! Els de la British han digitalitzat uns quants llibres, i els posen a l’abast de tot el món amb una interfície molt agradable (llàstima que no es pot engrandir la imatge tant com jo voldria).
Per últim, una petita reflexió sobre un trist esdeveniment que ha passat estos dies que va sobre lo…
BUSCALL m. || 3. Tros de branca d’un dit o dos de gruix (Calasseit, Tortosa, Priorat, Sanet). Font: DCVB
Pos sí. Al final ha xapat. Ja fa dies en parlava casualment amb el Gustau, que Lo buscall havia experimentat una participació espectacular a partir d’un post que donava suport al Dia de l’Orgull Friki. D’un dia per l’altre, los perellonencs van despertar a l’Era Digital, i van vore que podien expressar-se amb una llibertat absoluta a la xarxa: una autèntica explosió de la consciència digital. Però, com sempre, les coses no són bones o dolentes per se, sinó que tot depèn de l’ús que l’èsser humà en fa d’elles…
Al final els malsusos i els abusos que els internautes (i ciutadans) perellonencs han fet de Lo buscall l’han abocat al tancament (sobretot per les possibles conseqüències legals que poden recaure en l’administrador del bloc). La Marfanta se’n va fer ressó a l’endemà, i en els comentaris al post es poden llegir opinions de part dels partíceps en la tragèdia (el Manel Zaera i el Rodamontambé en van parlar).
I sí, ha estat una Tragèdia, perquè per culpa dels internautes perellonencs un blocaire ha hagut d’optar pel silenci. I si un calla per la pressió d’altres, siguen persones físiques, internautes reconeguts o trolls anònims, que és això sinó censura? Un «0» absolut per a tots els Uès, això és el que es mereixen, ja que hi ha altres formes de debatre a internet que no perjudiquen a ningú (sempre es poden obrir un fòrum gratuït i barallar-se feliçment entre ells).
Des del Basar només ens queda solidaritzar-nos amb Lo Buscall i animar-lo a seguir en la seua aventura blocaira quan els vents li siguen propicis!
A voltes penso que hi ha gent que encara viu en l’època en què es pintaven estes cabres al Perelló…
Sempre és una llàstima quan un blog tanca, però encara més si els motius són l’abús o les coaccions. Em sembla que no havia entrat mai a Lo Buscall, així que només conec l’afer d’oïdes, però com que són oïdes en les que confïo també em vull solidaritzar amb Lo Buscall i dir-li: ànims! que trobis l’energia per començar de nou…
Thanks pel suport, suposo que desprès de l’estiu, amb la tranquilitat de les vacances podrem crear un BUSCALL2, a veure si hi ha sort!
enric, esperarem en candeletes que acabe l’estiu! 😀
Pingback: El programa del Catalan Culture and Identity in the Digital Era | bauen