Saül Gordillo · Nació.cat

Per a fer una mica de pressió a l’emigdi (i perquè m’havia promès de fer-ho després de la presentació a Tortosa), vaig a dir-vos quatre coses de Nació.cat, de Saül Gordillo, ara que ja me l’he llegit.

El cos del llibre es divideix en tres parts de volum desigual. La primera part, titulada «Revolució.cat» està íntegrament dedicada a tota l’aventura que va ser el procés per aconseguir el puntcat. El relat i les peripècies no els explicaré (sinó no tindria gràcia que vos compreu lo llibre, no?) però una de les coses que més m’han cridat l’atenció és l’enfrontament entre partidaris del domini «.cat» i «.ct» (en este país sempre hem d’acabar dividint-nos naltros solets…) . Per a mi és evident que tindre un domini de dos caràcters no és una cosa fàcil (ja que depèn d’una normativa ISO que només inclou noms d’estats). Per això se’m fa difícil llegir (i comprovar) com alguns partidaris del «.ct» no els acaba d’agradar la idea de «l’altre» domini (que al final és el que hem pogut tindre) i m’encanta veure que en el nostre país hi ha gent realista, de la que pensa com es poden fer realitat els somnis (però realitat de la bona), com l’Amadeu Abril (tant de bo els polítics aprenguessen la seua manera de fer!).

La segona part, «La catosfera», tot i no estar directament relacionada amb l’aventura del puntcat, és realment necessària per entendre com un poble com el nostre ha arribat a estar a la Champions de la xarxa (com diria el Saül). És un fantàstic repàs de la història i de la comunitat catalana a la xarxa, sense els quals no es pot entendre l’èxit que s’ha aconseguit (i que segurament és el que ens diferencia d’altres comunitats que ara volen el seu domini, com la bretona). Tanta activitat, tanta gent connectada, tants de grups i d’associacions, tots, són la veritable raó per la qual hem acabat triomfant en este repte cibernètic.

Per últim, el Saül, com a periodiste, blocaire, i interessat en la res publica, no es pot estar d’apuntar com la política ha entrat a la xarxa i com els blocs (i la «generació bloc») han estat a l’altra banda de la «versió oficial de la realitat» que donen els mitjans i els polítics, talment com una tribuna paral·lela que cada volta més ciutadans van ocupant i utilitzant. I això, senyors, és una cosa que ens ha de fer sentir molt orgullosos: com a societat, i gràcies als mitjans tecnològics, hem aconseguit ser més lliures tot creant una xarxa (infinita?) de relacions socials (i això, als que els agrada dominar-ho tot no els deu fer gens de gràcia…)

En resum, us diré el mateix que li vaig dir a una amiga meua que treballa en l’administració pública promocionant el català (vos asseguro que ella ho intenta, ara, si no li deixen…) i que es troba en franca desil·lusió davant el nostre futur com a poble: llegeix-te el llibre del Saül Gordillo!

Per fi els catalans tenim dret a celebrar una victòria! i una victòria que si ara és important, amb el pas del temps i l’evolució tecnològica encara ho serà més. Per una volta, i esperem que sente molts precedents, els catalans hem guanyat!

[El bloc del llibre parla de la nostra ressenya. Podeu llegir-ho aquí.]

.