el basar de les espècies

L’edició en català al Camp de Tarragona (I)

Fa dies vau poder llegir al Basar la part introductòria d’un article que estava escrivint. Ara, una volta presentat el Kesse a on el podeu trobar (que viatjarà a la Fira de Frankfurt en anglès i alemany), vos posaré tot l’article sencer. Espero no empatxar-vos massa d’edició!

***

1. El món de l’edició

Havia de ser l’apocalipsi, la fi dels llibres tal i com sempre s’havien entès. Havia nascut el llibre electrònic, un enginy que permetia llegir i emmagatzemar infinitat d’obres. Arreu s’afermava la idea que en un futur no gaire llunyà el paper deixaria pas a la pantalla, irremeiablement, i que les llibreries i les biblioteques passarien a ser pàgines web a on l’usuari es podria descarregar els arxius instantàniament. Sense horaris, des de qualsevol punta del món, fàcilment i per un mòdic preu. Però no va ser així.

Igual que l’any 2000 no va vindre acompanyat dels mil i un avenços futuristes que es profetitzaven pocs anys enrere, avui es pot dir sense por a errar-se que els llibres en format electrònic no han substituït l’hàbit de lectura (i, sobretot, de compra) en el format tradicional. De moment.[1]

Amb tot, això no vol dir que no hi hagen hagut canvis profunds. En uns trenta anys els impressors han hagut de canviar de la linotípia a l’òfset, i d’aquí a l’edició digital, que ja marca les pautes de treball de la majoria de les impremtes i dels processos de preimpressió. A banda hi ha hagut una tendència important que ha anat imposant una nova manera de treballar: en els últims decennis s’ha passat d’editar pocs títols (relativament parlant) amb grans tiratges a editar molts títols amb un tiratge més aviat curt.[2] I esta tendència encara es marca molt més en el cas català ja que el públic potencial lector no és el mateix que en d’altres llengües. El canvi tecnològic ha ajudat, doncs, a optimitzar els recursos i a ajustar els pressupostos.

Però és que, a més a més, l’ofici de l’editor s’ha transformat. L’edició ha passat de ser un ofici artesà, amb noms i cognoms (sempre envoltats d’una aurèola de prestigi cultural), a ser una part més de l’engranatge d’anònimes multinacionals a on l’únic que aparentment importa són els beneficis, com molt bé il·lustren llibres com L’edició sense editors, de Schiffrin.


_________________

[1] El mercat editorial japonès és l’excepció que confirma la regla. D’esta situació en podem deduir que el canvi del format paper al format electrònic ha de vindre forçosament acompanyat per un canvi tecnològic global, en tots els àmbits. Per entendre les diferències entre Catalunya i el Japó només cal posar com a exemple l’amplada de banda estàndard d’ambdós països.

[2] El tiratge mitjà de les edicions en català l’any 2005 se situà en 2.921 exemplars, segons l’Informe de comercio interior en Cataluña 2005.

.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *