el basar de les espècies

L’edició en català al Camp de Tarragona (VIII)

Però parlem de les entitats editores que s’encarreguen de la resta de títols publicats. Entre el 1996 i el 2006 hi ha una gran varietat d’entitats que han publicat llibres, però val a dir que la gran majoria han editat pocs títols a l’any.[1]

Hem agrupat les diferents entitats en tres blocs. Per una banda hi ha les editorials privades, com les que hem estat analitzant fins ara. Per una altra, hem agrupat totes les entitats que han editat algun títol que estan relacionades amb algun tipus d’organisme públic, com ara ajuntaments, consells comarcals, museus, instituts d’ensenyament o la universitat. I, finalment, hem ajuntat les associacions sense ànim de lucre, un conjunt variat format per entitats com cercles o instituts d’estudis, centres de lectura, o associacions culturals, la majoria d’àmbit local i comarcal.

Núm. d’editors l’any 1996

Entitats públiques 11

Entitats privades 5

Entitats sense ànim de lucre 16

Total 32

Núm. d’editors l’any 2006

Entitats públiques 13

Entitats privades 10

Entitats sense ànim de lucre 16

Total 39

És evident que el nombre i el percentatge d’editorials privades ha augmentat al llarg del període, fet que hem de considerar altament positiu, primer per la diversitat de publicacions que això comporta i, segon, perquè evidencia el creixement sostingut de la demanda del mercat.

Pel que fa a les institucions públiques, tot i que són molt nombroses, cal apuntar que tenen una producció molt baixa (de menys de cinc títols anuals) i que en cap cas s’emmarca en una línia global de publicacions institucionals definida, sinó que es tracta de publicacions puntuals i esporàdiques. Potser en podríem exceptuar l’Institut d’Estudis Tarraconenses, però cal apuntar que després de l’any 1996, amb tan sols dos títols, finalitzà la producció editorial i la seua hereva, la Diputació de Tarragona, bàsicament edita catàlegs d’exposicions artístiques.[2]

El que sí que és realment important és la quantitat de petites associacions i entitats sense ànim de lucre que publiquen, que no ha variat en nombre al cap d’un decenni. Potser no tenen una producció anual elevada (només un o dos títols), però la persistència al llarg del temps de la seua tasca és un fet innegable (la major part de centres d’estudis locals que apareixen l’any 1996 repeteixen en la llista del 2006).[3] La feina d’estes associacions (com el Centre de Lectura de Reus o el Cercle d’Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver del Camp de Tarragona, per posar un parell d’exemples) supleix les mancances de les entitats públiques del Camp de Tarragona en el camp editorial, i omplen un buit de manera més que digna, sobretot si pensem que la majoria tenen un finançament econòmic més aviat minso.

_________

 

[1] En annex (que posarem més endavant) s’hi ha adjuntat la llista detallada d’entitats editores de l’any 1996 i de l’any 2006, que són la base de les gràfiques que apareixen a continuació. Les dades han estat extretes de la base de dades en línia de l’Agencia Española del ISBN.

 

[2] Segons la base de dades en línia de l’Agencia Española del ISBN, al 2006 la Diputació només edità un llibre en coedició amb Viena Edicions. Al 2005 no apareix cap títol, mentre que al 2004 n’hi ha onze, set dels quals es corresponen a catàlegs d’exposicions.

[3] Vegeu la llista d’editors de l’any 1996 i de l’any 2006 que figura a l’annex.

.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *