el basar de les espècies

Orbitant per Frankfurt (5)

De tot el programa d’actes «alternatius» que hi havia a la Fira de Frankfurt n’hi havia un parell que no em volia perdre: el concert del Jordi Savall, i les nits del Sònar.

Al concert del Savall (que va tocar peces catalanes que anaven des del Renaixement fins al Barroc) i vam arribar just abans que ens tanquessen les portes, i per poc que ens el perdem! La veritat és que hauria estat una llàstima, ja que el concert se celebrava en una esglèsia, i els músics i cantants van estar realment formidables. Un apunt important: l’acte estava ple d’aborígens alemanys (molt bona senyal esta).

Les «nits», per a mi, van acabar sent «la nit» (ja que només hi vaig anar el dissabte). I tot i que anava preparat mentalment per escoltar música electrònica de la heavy, em vaig trobar que punxaven música prou melòdica… i quan va sortir el grup que actuava ja va ser l’apoteosi. Els de El señor Coconut tocaven cha-cha-cha, merengues i altres sons amb base electrònica: una meravella, vos els recomano!

L’últim acte «català» de la fira al que vaig assistir va ser al de relleu de la cultura catalana cap a Turquia. Encuriosit per veure com anava la cosa m’hi vaig presentar abans d’hora per recollir el catxarret traductor i els auriculars, i em vaig trobar amb una gentada que anava a escoltar l’autor de Pandora im Kongo. Fantàstic, la literatura catalana sura i atrau per ella mateixa!

De l’acte, què voleu que us diga? En Porcel, molt saberut i metafòric, encara no acabo d’entendre què ens volia dir. I els polítics (així, en caixa baixa) un fart de riure! cinc minuts abans de l’acte van acudir tots alhora, i com que en primera fila només hi havia lloc per als més importants, la resta es van quedar a una banda de l’escenari (precisament, a l’altra banda dels fotògrafs).

No sé si sabreu que abans de començar un acte, els periodistes aprofiten per masacrar els protagonistes a fotografies per no molestar-los durant l’acte. Curiosament, quan va acabar la pluja de flaixos, els polítics (en caixa baixa) que estaven perfectament situats a l’altra banda de les càmeres van desaparèixer en gran part (i no van tindre ni la decència de fer veure que escoltaven allí mateix els discursos). I pensar que lo viatget i l’estada d’estos polítics (en caixa baixa, i de tots colors) els hem pagat entre tots…

Com veieu, a Frankfurt hi vaig fer amistat amb un barrufet gens menudet… .

5 thoughts on “Orbitant per Frankfurt (5)

  1. aurora

    Sobre lo viatget dels polítics (pagat per nosaltres) millor no parlar-ne! Aquí ja saps que estem acostumats a veure’n de tots colors i tot i així…ggrrrrr

    La foto amb el graaan barrufet (aquest sí que és el gran barrufet i no el de la barba que anava vestit de vermell…jeje) IMPAGABLE!
    ;-DD

    Muacs!

  2. Jacme

    calla, calla… ja saps que me vaig trobar una comitiva de personatges del teu lloc de treball??
    lo millor és que me van reconèixer, però, evidentment, nos es van dignar a saludar-me (puix ells són superiors!) 😀
    quan puguem, ja te contaré alguna xafarderia… 😀

  3. Jacme

    POS NO! I LA VERITAT ÉS QUE HI HAVIA UN PERSONATGE AMB BARRETINA QUE DÉU N’HI DO… PERÒ ME SEMBLA QUE NO VA FER COLLA AMB LO MEU AMIC SUPERBARRUFET, UNA LLÀSTIMA, NO? :d

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *