el basar de les espècies

Manuel Fuentes Vázquez · «El espejo de obsidiana»

Divendres a la feina em va passar una cosa que vos explicaré. Anava jo a recollir el correu intern i pensava: buf! més feina! Quan, entre la muntanya de correus, n’hi havia un del Manuel Fuentes. La cara ningú me la va veure, però segur que em va canviar de forma i de color (a millor!), i pensava: a vore què em diu el Manuel…

I sorpresa! en lloc de feina hi havia un llibre! i dedicat i tot!!!!

El Manuel és professor de l’IES Martí Franquès, i professor associat del Departament de Romàniques de la URV. I la seua especialitat, o millor la seua passió, és la literatura hispanoamericana. Amb ell ens hem trobat embarcats en un parell d’aventures llibresques (sí, a l’estil quixotesc): L’aurora y el poniente. Borges (1889-1999), un fantàstic volum editat amb molt d’amor i cura tipogràfica i pocs diners (i déu n’hi do del resultat, una joia, de veritat), i L’exili literari republicà (este ja amb més recursos, però no amb menys complicacions, vos ho asseguro).

El espejo de obsidiana, de Publicacions de la Universitat de Lleida, recull una sèrie d’articles que el Manuel ha anat publicant al llarg i a l’ample de la geografia editorial, entre mil-i-una ínsules de revistes (podeu veure’n una mostra de la seua producció dispersa aquí). El espejo de obsidiana no només és un recull a on trobar part d’estos articles, que serien gairebé impossibles de detectar en la immensitat de l’hemeroteca, sinó que a més a més hi ha un parell d’articles inèdits: «De Adonais a Escorial: un paso atrás» i «Fragmentos para una poética de Alberto Girri» (podeu consultar l’índex sencer aquí). Totes estes són unes bones raons per encetar la lectura d’este assaig, que tot i que hauria de parèixer inconnex, en realitat dibuixa una línia discursiva per la literatura espanyola i hispanoamericana que ens atrau i deixa encantats, com alelats davant d’un espill d’obsidiana.

De veritat que és un honor poder comptar amb la seva amistat! Gràcies!

.

5 thoughts on “Manuel Fuentes Vázquez · «El espejo de obsidiana»

  1. Pingback: Altazor o el viaje en paracaídas « editorial petròpolis

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *