Nit de Premis a Tarragona

Dissabte vaig fitxar a la Nit dels Premis Ciutat de Tarragona. Només per retrobar-me amb amics ja valia la pena anar-hi (sense comptar amb el sopar i el chartreuse, és clar!). A banda de la jaka, el nighwind, la mònica, la rosa, el jordi, i molts d’altres sense bloc, per fi vaig coincidir en l’espai-temps amb el trapezista (va ser un bon moment per recordar velles guerres amb trolls!).

Ben poca cosa vos puc dir que no s’haja dit abans (entreu i xafardejeu), però m’agradaria dedicar un petit espai al Vidal Alcover, el meu preferit. El guanyador, el Quim Gestí, és un crac de la traducció (només cal que us diga que ha traduït més d’un llibre de la Bernat Metge) i ja tinc ganes de llegir l’obra que proposa traduir (Contes per a un any, de Pirandello). El pensament que m’agradaria compartir és fosc: perquè no doten el Vidal Alcover amb més diners, i amb un finalista? Vull dir, que si es donen 21.000 euros a una obra novella, perquè no es poden donar els mateixos a una traducció d’un clàssic? De premis literaris n’hi ha un cabàs, de traducció ben poquets (i la nostra literatura, vulgueu o no vulgueu, en va necessitada).

I el més divertit de tot és que, al cap i a la fi, els Premis passen amb més pena que glòria pels mitjans de comunicació. Amb el cor a la mà, voleu dir que el fet que el Pin i Soler estigui editat per Columna fa que hi hagi més presència informativa fora de casa nostra dels Premis? El fet que es doti de 21.000 euros hi ajuda gaire?

Enguany la organització ha engegat un bloc per fer arribar els actes de la Tardor Literària a més públic, un granet més d’arena en el conjunt de tota la Tardor, però des d’un bloc no es pot pretendre fer la feina dels mitjans de comunicació tradicionals, ja que el seu públic potencial camina (i llegeix) per uns altres andurrials, diferents dels de la majoria…

Maneres d’aconseguir-ho n’hi ha moltes més de les que ens pensem, només cal que l’organització pose fil a l’agulla i ser valents!

La jaka en un raconet, el trapezista, i un especiaire. .