el basar de les espècies

Zoraida Burgos · «Fou un temps estrany»

Avui el podcast tindrà lletra femenina. Si dies abans havíem parlat d’un parell de poetes que calia tindre en compte, el Manuel Pérez Bonfill i el Gerard Vergés, ara completem la tríada del nostre panteó particular amb un poema de la Zoraida Burgos.

Tot i que és un poema del llibre Reflexos, jo l’he tret d’un altre que és recopilatori: Escrits del riu. Este llibre me’l va regalar l’amic Nei, amb una dedicatòria que diu «perquè ningú t’escapci mai cap arrel». I és ben cert que cal vetlar, sempre atents, perquè no passe mai…

La música és de Greg Baumont.

Fou un temps estrany. Les gavines
lliscaven sobre el riu, l’intemporal crepuscle, en últim vol.
Jo et llissava les mans sobre l’esquena,
captaire defallent de tèrbols ports.

Invertíem matèries.
Els tamarius s’esfullen
en aiguaforts delicats sobre l’arena,
i amb oreig de fredors trenquen figures reflectides
en rítmics grisos, sobre l’aigua incerta.

Lúdicament cercàvem altres eixos,
plagiàrem, nocturnals, les ratlles de les mans.
Lletres capgirades ompliren els silencis
de nous significats.

Austeritats cromàtiques basteixen sòlides essències,
espill enllà.

Et penso,
i clamo el goig entre elements primaris.

.

7 thoughts on “Zoraida Burgos · «Fou un temps estrany»

  1. pilar

    Con emoción intensa, leo el poema que me trae recuerdos de otro tiempo, de otra vida, más feliz, más plena, tenía olvidado el nombre,la obra de Zoraida tan apreciada por mi,si soy capaz, buacaré sus libros, si me siento valiente.

  2. Pingback: el basar de les espècies » Blog Archive » Andreu Subirats · «El conill»

  3. Pingback: Andreu Subirats · «El conill» – el basar de les espècies

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *