el basar de les espècies

Cinta Mulet · «Qui ha mort una poeta»

Ja en vaig parlar al bloc de la Tardor. Avui tornarem a recordar aquell poema de la Cinta Mulet, del llibre Qui ha mort una poeta (segur que al trapeziste li farà gràcia). Per a que després diguen que no hi ha dones que escriuen poesia…

La música és de SaReGaMa.

I després de l’estiu
tornaré al carrer estret,
eclipsat de llum per sempre,
com condemna,
addicta a l’hora, a la presa,
al vici de repassar ombres d’esquena
i trobar-te una
que voldré que sigui la teva.
I m’esbargiré, per uns instants, en aquest parany,
quan aquella roda de matins sabré
que ja no roda. I voldré fugir al sud,
lluny del túnel de fred
que em porta hivern i m’agreuja la mirada,
i em pesarà el dia com l’infant
que no vol caminar, i l’arrossega de la mà
una gitana.

.

6 thoughts on “Cinta Mulet · «Qui ha mort una poeta»

  1. francesc

    Un molt bon poema, i no és cert que les dones no escriguin poesia, potser no la publiquen amb l’assidüitat dels homes, però n’escriuen.

  2. Jacme

    @trapeziste: sabia que t’agradaria (juagava amb aventatja) 😀

    @francesc: ep! jo no he dit que no n’escriguen! només que pot parèixer que no ho fan i en realitat és tal com tu dius!

    @JMT: ja vorem com quedarà la collita a final d’any! de moment ja en tinc un parell de pensats, així que no patixes, que d’haure-n’hi n’hi hauran! 😀

  3. Pingback: La música de les esferes (3) « la música de les esferes

  4. Cinta Mulet

    Gràcies pel teu treball. Mai t’ho he dit però l’he escoltat moltes vegades. Em sembla fet amb molta sensibilitat.
    Avui, segurament, l’escoltaran a la URV durant la sessió de Lletres de Batalla.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.