el basar de les espècies

Arthur C. Clarke · «2001: Una Odissea a l’espai»

El passat 19 de març ens assabentàvem d’una trista notícia: Arthur C. Clarke moria a Sri Lanka als 90 anys. Un dels grans escriptors de ciència-ficció ens deixava, tot i que la seua memòria sempre perdurarà entre nosaltres per les seues obres literàries i pel suport que sempre va donar al projecte Seti@home. L’Anna ens ho recordava el mateix dia, el Jordi escrivia sobre els seus contes, i jo tenia ganes de fer alguna cosa especial, i d’aquí ve la tardança del meu post.

Segur que heu vist 2001: Una Odissea a l’espai, del Kubrick, oi? Té moltes escenes memorables, però la que més m’agrada a mi és la de l’aproximació a la base orbital. Així que he agafat la música del Danubi Blau, he fet una traducció casolana de la darrera part de la novel·la (la tinc en castellà) i n’he fet un podcast.

Espero que enllà les estrelles, sir Arthur vetlle per nosaltres tal i com en Bowman, el superhome, ho fa a la pel·lícula.

Fill de les estrelles
Davant d’ell, com un joguet resplendent que cap fill de les estrelles podria resistir, flotava el planeta Terra amb tots els seus pobles.
Havia tornat a temps. Allà baix, en aquell globus atapeït, les senyals d’alarma dels ràdars s’estarien il·luminant, els grans telescopis de rastreig ataüllarien els cels… i finalitzaria la història, tal i com els hòmens la coneixien.
Es va donar compte que mil quilòmetres més avall s’havia despertat un endormiscat carregament de mort, i estava movent-se mandrosament en la seua òrbita. Les dèbils energies que contenia no eren una possible amenaça per a ell; però preferia un firmament més clar. Va posar la seua voluntat en moviment, i els megatons en translació que circulaven en òrbita van florir en una silenciosa detonació, que va crear una breu i falsa alba a la meitat del globus adormit.
Després va esperar, posant en ordre els seus pensaments i meditant sobre els seus poders, encara per madurar. Tot i que ara era l’amo del món, no estava molt segur de què fer a continuació.
Ja pensarà després en alguna cosa.

.

7 thoughts on “Arthur C. Clarke · «2001: Una Odissea a l’espai»

  1. Anna

    no tinc paraules, ha valgut la pena l’espera.

    Coincideixo amb en Jesús M. en la frase, és la que més recordo del llibre. I de la pel·lícula, el que més m’emociona és l’obertura.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *