el basar de les espècies

Ragnarok

Qui diu que les converses de cafè no són interessants? Avui, entre altres coses, hem acabat parlant de mitologia nòrdica, del Ragnarok i del gènere de la mort a les llengües (toma ya!).

El Ragnarok, o el destí dels déus, és la versió de l’apocalipsis de la mitologia nòrdica. En esta història (que podeu llegir resumida en este magnífic post) els déus nòrdics es preparen per a la batalla final. Odin marxa a la guerra, amb les valquíries i els elegits del Valhalla, contra Loki i els seus aliats, entre els quals es troba la nau Nagflar, carregada de gegants. Una de les característiques de la sinistra nau és que està feta de les ungles dels morts, raó per la qual calia tallar-les bé abans d’enterrar-los. Al final Thor more a causa del verí de la serp Jörmundgandr, i Odin cau a mans del llop Fenris, que s’haurà menjat el sol.

Parlant del sol i la lluna ens n’hem adonat que en alemany el gènere d’estes paraules és invers al nostre, igual que la paraula que designa la mort. I és ben curiós perquè la majoria de llengües que coneixem ho fan com en català (sobretot en el cas de la lluna, lligada a la dona pel seu cicle de vint-i-vuit dies). Caldria veure en altres famílies lingüístiques quin gènere tenen, tot i que jo sóc de la opinió que en el nostre «cas» la investigació ens hauria d’acabar portant a l’indoeuropeu (aquí hi trobareu un diccionari etimològic, qui s’atrevix?).

I tot plegat m’ha recordat uns llibres de mitologia (entre els quals n’hi havia un de vikinga!) que consultava a la Biblioteca de la Cala (si voleu saber per què es diu «Dr. Frías» mireu este article de la Clara i el Dani). Eren uns llibres que sempre m’atraïen, preciosament il·lustrats, i que ara l’editorial no els té en el catàleg, però que podeu consultar a la vostra biblioteca. Us els recomano!

Però no cal que us preocupeu en excès, la història té un final feliç i, malgrat totes les penúries imaginables, Midgard renaix.

La cabalgata de les valquíries… avui segur que els bersekers nòrdics dirien que els agrada l’olor a napalm….

5 thoughts on “Ragnarok

  1. Sergi

    Jo vaig tenir el plaer de formar part d’aquesta tertúlia. Va ser realment interessant. M’atrau especialment la figura dels berserkers. Aquest mot prové de la suma dels conceptes “ós” i “camisa”. Fa referència a les pells d’ós (o llop) amb què es cobrien aquests guerrers. D’aquesta aparença física i de la ferocitat que demostraven, causada pel consum d’al·lucinògens, prové el mite europeu de l’home llop, que s’entronca perfectament amb els licàntrops del món clàssic.
    Eren guerrers que consumien substàncies al·lucinògenes, principalment bolets. L’efecte era que, al igual que els xamans en altres cultures, adoptaven el caràcter de l’animal que duien a sobre, en forma de pell. Això els proporcionava una ferocitat animal, una manca total de racionalitat, una brutalitat desmesurada, una força física exagerada i, a més, degut a l’efecte analgèsic de les substàncies que prenien, no sentien cap dolor. Els enemics tenien moltes dificultats en abatrel’s.
    En moltes ocasions, quan les tribus nòrdiques entraven en batalla enviaven els berserker com a tropa d’èlit de xoc. Aquests berserkers tenien un clar efecte dissuasori en l’enemic en el moment en què veien amb qui s’enfrontaven.
    De fet, si teniu afició als jocs d’ordinador d’estratègia o rol, haureu vist que aquest mot “berserker” o “berserk” apareix amb certa freqüència. És curiós veure com inclús avui en dia aquest mot encara està vigent en una llengua descendent de la família de llengües germàniques: l’anglès. En aquest idioma trobem l’expressió “to go berserk”, que significa tornar-se boig, però amb un clar component de violència i brutalitat desmesurades.

    Ha estat un plaer poder contribuir en aquest blog. la mitologia nòrdica és un tema que apassiona. Més enllà de les seves fronteres geogràfiques i temporals.

    Sergi

  2. Jacme

    @kernel: pos pareix que no és un estil, tot i que sí que és un grup de metal!

    @sergi: benvingut! un plaer comptar amb la teua participació! fantàstic! potser t’hauries d’obrir un bloc que parlés de mitologia nòrdica… 😀

    dels berserkers, he llegit que a banda de bolets, per col·locar-se, també bevien una cervessa fermentada amb beleño. Quin còctel!
    el que està clar és que, d’una manera o altra, esta mitologia perviu avui encara: hi ha una bona colla de grups de música nòrdics que ens recorden els seus noms tothora!

  3. Anna

    ara et faré una mica d’enveja: no em cal anar a la biblioteca, tinc els llibres a casa! 😛 Bé, no tots: el dels vikings, els dels romans (que són dos), el dels grecs i el dels xinesos.

Respon a Anna Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.