el basar de les espècies

Emili Rosales · «Rapte»

Abans de ser un editor planetari i arquitecte d’invisibles ciutats, l’Emili Rosales també va fer poesia. Diu que ara no l’ha abandonada, que s’ha transformat en narrativa, però jo, classiste de mena, permeteu-me que enyore els antics temps en què cada cosa era el que era segons el seu nom.

El poema d’avui, «Rapte», el trobareu a Els dies i tu, que prologava Gerard Vergés dient d’ell que «és un llibre joiós, amb prou ofici, i ple d’esperança. […] Senzillament penso que aquí, si no es malmet, hi ha un poeta».

La música del podcast ve de la mà del grup «Staiff featuring Klub»: funky del bo! Quin lloc hi ha millor que una discoteca per a que una fada et rapte pels espais interestel·lars?

Rapte

Mena’m de la mà
pels espais interestel·lars,
fada de les clarors.
Assuauja cada gest
com la besada
de l’onada sigil·losa
en l’arena els matins càlids.

Envolta’m amb la teva màgia
de somnis crepusculars
i rapta’m la mirada
cap a horitzons
d’aromes llunyanes
de blancalls blavinosos.

Anorrea l’espai il·lús
i travessa amb sagetes meloses
aquests intants escadussers
d’igni desig.
Mira’m, només,
i arrossega’m
suspès en l’esguard dolç.

.

9 thoughts on “Emili Rosales · «Rapte»

  1. Jacme

    @p-cfacsbc2v: gràcies! tot i que crec que el podria millorar… sóc un perfeccioniste frustrat, en comptes de repetir-ho fins que crega que és el bo, quan veig que no me’n surto del tot ho acabo publicant igual… potser no queda perfecte, però alguna cosa queda (que sinó no acabaria posant mai re!) 😀

    @night: al Cau? si no me munto jo lo meu bar, ho veig ben magre!!! 😛

  2. Pingback: el basar de les espècies » Blog Archive » Gerard Vergés · «L’ombra rogenca de la lloba» (2)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *