el basar de les espècies

L’estrany cas del Dr. Clarke i Mr. Lovecraft

Sabeu que no acostumo a explicar històries de les visites del bloc, però permeteu-me apuntar l’estrany cas de les estadístiques dels Podcasts d’Asteroides ara que portem vint-i-dos capítols.

A l’octubre de l’any passat vam encetar el podcast amb un poema del Gustau i des d’aleshores hi ha hagut una regularitat en les audiències que només es va alterar amb el podcast de l’Andreu Subirats (aquí les trobareu, amb data de dijous). El més curiós (i encoratjador) de tot és que els podcasts es continuen escoltant molt de temps després d’haver-los publicat, cosa que m’alegra molt ja que indica que a la gent li interessa la feina feta malgrat el pas de la novetat.

L’únic punt negatiu se l’emporta el podcast d’Abu Bakr al Turtuxí. Serà que és el poeta menys conegut de tots i que mai ningú s’interessa per ell ni el busquen per la xarxa? N’hem de prendre nota i en el futur reivindicar la seua importància! tenim feina per endavant…

Però el que més m’ha estranyat de tot, i d’aquí ve la raó del post, és la quantitat desaforada de les estadístiques de Clarke i Lovecraft, els dos únics que no són ebrencs (descomptant els de presentacions de llibres). N’ignoro les causes, tot i que puc a aventurar-me a imaginar-me-les. Serà que són autors universals, i per la mateixa raó que ningú busca Abu Bakr, en canvi, hi ha molts navegants que s’interessen per ells?

I quina conclusió de futur n’extrac de tot plegat? avui tinc molt clara la finalitat genèrica d’estos podcasts: promocionar la poesia, sobretot la de producció amb denominació d’origen ebrenca. Potser si em deixés seduir pel Costat Fosc de les Visites passaria a fer-ne d’autors més coneguts. Però l’efecte que m’ha provocat és just el contrari: crec que cal fer molta feina de divulgació, sobretot dels valors literaris que viuen en les penombres del coneixement i reconeixement públic (per no dir en les tenebres).

I és precisament per a això que poden servir els blocs, per donar veu a aquells que no surten en les grans llistes frankfurtianes. Creieu que és una bona decisió o l’erro? Ja sé que és ben trist que s’hagen de conformar amb la meua, de veu, però bé, farem el que podrem… Al final vos dixo l’àudio del poeta menys escoltat de tots, però possiblement el més etern (i ja sabeu qui és!).

La tipografia del títol és Concurso Italian BTN.

[audio:http://s5.video.blip.tv/1690002506357/Jacme-AbuBakrAlTurtuxAbsncia747.mp3]

.

6 thoughts on “L’estrany cas del Dr. Clarke i Mr. Lovecraft

  1. Anna

    1. com saps les visites dels podcasts?

    2. no crec que facis bé ni malament, sinó que has de fer allò que et vingui de gust 🙂 de tota manera, em penso que jo decidiria com tu. I encara diria més: de fet, quan decidim escriure un blog en català estem prenent aquesta mateixa decisió, sacrificar el número de visites enfront d’allò que ens és propi 🙂

  2. Jacme

    1. a la barra lateral del daxboard hi ha les statistics, per dia i per post

    2. pos sí. el cas més flaghrant, crec, és el dels videoblocaires i podcàsters catalans que utilitzen castellà per això mateix…

  3. Accídia

    Vull dir que fer els podcasts (podcastos estaria bè no? com discs-discos… hehehe) d’autors fantàstics en català es donar-li prestigi a un gènere que en la nostra literatura només està considerat literàriament com un grau per sobre de la premsa rosa i un grau per sota de la Guia Campsa. Per exemple, he llegit diversos escrits de la catosfera literària i crec estar a l’alçada amb alguna de les meves entrades, però estic conveçut que el gèrenere que practico em va fer perdre el 90% de les possibilitats. (A part de l’amiguisme descarat que s’hi ha practicat, però amb això ja hi contava; la nostra literatura encara ha de superar aquesta fase…)
    Bé me’n vaig a perdre uns quants punts més i vaig a esrciure quelcom força més “friki”, que demà es el dia D !!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *