el basar de les espècies

Nexus (1)

Deixeu-me que us explique, els propers dies, una d’aquelles curioses coincidències amb què es topen, a voltes, els lectors.

Qualsevol text literari és un entramat d’idees que, com una tela, tenen buits, i que nosaltres reomplim a partir de les nostres pròpies experiències. Feta esta primera consideració i prenent el corpus literari universal com un tot, passo a delirar esta reflexió, incompleta i fragmentària, de la troballa inesperada d’uns acords similars en dos teles diferents. Espero no desbarrar molt.

Llegint el llibre Els bàrbars, de Baricco, un assaig carregat de premonitòries intuïcions, he trobat una idea que m’ha captivat especialment. Es tracta de l’essència del que ell anomena «bàrbars», que representen la sensació que es té actualment de decadència de la cultura.

Els «bàrbars» basen la seua manera d’entendre la cultura i el coneixement en un moviment continu sobre la superfície dels temes, tot fent-ne tastets simplificats en càpsules informatives, i en que estranyament s’aprodundix en l’estudi d’un aspecte concret.

I ho exemplifica perfectament amb el que passa quan un usuari nadiu navega per internet, mentre berena, juga amb la pilota, escolta música i xiula una melodia politònica. A la xarxa es va d’un enllaç a un altre, prioritzant una minsa part de les dades existents per aconseguir el resultat més adequat a les nostres necessitats (a priori, és clar).

[Els bàrbars] privilegien els que en lloc de fer acopi del moviment el generen. Els agrada qualsevol espai que genere una acceleració. No es que es moguen en direcció a una meta, perquè la meta és el moviment. (Baricco, 115)


I en àudio, el poema de Kavafis

[audio:http://users.hol.gr/%7Ebarbanis/cavafy/Cavafy-Barbarians.mp3]

.

10 thoughts on “Nexus (1)

  1. Accídia

    Lamentablement en la societat actual també podem fer l’analogia en les relacions socials. La gent va de coneixença en coneixença cercant allò que més l’interessa; de relació en relació tastant allò només que és plaent i a la mínima dificultat abandonant-les…

  2. Jacme

    aportacions via twitter:

    @eqhes: tu què penses d’això que expliques, trobes que és bo o no ésser un bàrbar?

    @Jacme: no és ni bo ni dolent: és diferent. Diu “bàrbars” perquè expressa una idea que entenem, de canvi, però no és pejoratiu

    @gamoia: el bàrbar representa el futur i és dolent per a la cultura establerta perquè hi ha un trencament

    @eqhes: preguntava pensant en la paraula en el concepte que explica ;). Diu que som “bàrbars” quan jo dic que som “especials”, és curiós 🙂

  3. Accídia

    @Jacme… Més aviat és ben bé al contrari. EL món analògic incideix en el digital i darrerament la tendència és aquesta que s’exposa.

    Abans no passava? Sí, de fet parla dels bàrbars originaris també, no? Però aleshores aquests eren l’excepció i ara conformen la majoria.

  4. Accídia

    El món digital no és res més que la còpia del món analògic. És quelcom platònic, és l’ombra cibernètica de la cova primordial.

    Un exemple: els columistepatumaires esdevenen blogopatumaires.

  5. Jacme

    m’agrada la comparació, sí senyor! tot i així jo crec que el món digital és més superlatiu, és a dir, que allò bo pot ser infinitament més bo (perquè es pot compartir, perquè es pot comentar, per mil i una coses), i que allò mediocre pot ser encara més mediocre (per les mateixes raons que abans!)

  6. Accídia

    Una faceta més de la ideia platónica, no és igual l’ombra que l’objecte que la provoca.
    La interactivitat digital, la immediatesa, l’accesibilitat a la informació provoca una ombra sobre el nostre més recent passat analògic.

    De vegades em pregunto: que feia jo fa deu anys quan no sabia d’un tema?

    Avui en dia, en qüestió d’hores, pots cercar tota aquella informació que hom pot necessitar i en alguns casos fins i tot contactar i conéixer a les fonts (autors, protagonistes, divulgadors, etc.)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *