Sí, ja ho sé, jo em pensava que n’estava enamorat, quan en realitat l’únic que volia d’ella era sexe. O les seues calcetes.
Però bé, al final ens haurem d’acostumar a viure sense elles. A canvi, cada nit, si vull, puc emportar-me-la amb mi al llit, acaronar la seua textura tan familiar als meus dits, i tal volta somiar que de veritat viu en mi. I és realment així, que podeu fer viure la Mireia Galindo (i el seu cony Carlitos), cada volta que llegiu les seues paraules, ja que el llibre vos pot acompanyar allà a on vulgueu, excepte baix de la dutxa i capbussats a la mar.
Per traure’ns la nostàlgia del cor, els seus pares, el Manel Riu i la Mir Roy, vindran el proper dissabte 21 a Tortosa, a la biblioteca Marcel·lí Domingo, a presentar el llibre. Ho diu al bloc de l’ebresfera. I hi seran Gustau, Carme, Dani, Pepet i Marieta, i Miquel d’Alcanar. I, si voleu, teniu al vostre abast el targetó de la presentació, el cartell en DINA4 i en DINA3.
Ensomiaran els personatges de paper amb vides mecàniques com les nostres?
