el basar de les espècies

Les institucions promocionen els llibres electrònics?

L’altre dia, el Marcel·lí Miret, en un comentari, em feia la següent pregunta:

— Perquè les institucions no fan res per tenir els llibres electrònics disponibles per internet i gratuïtament?

Crec que és una bona pregunta, que mereix, com a mínim, una resposta molt més extensa de la que vaig fer en el seu moment. Bàsicament perquè les possibles respostes no estan del tot clares (fins i tot poden ser contradictòries), i com que crec que es pot generar un sa debat, allà va el que li contesto:

Resposta 1. Per ignorància

Les institucions públiques no tenen gaire idea del món 2.0 i del que es cou a la xarxa, per tant ni es plantegen el fet de promocionar-ho. Tot just ara els polítics comencen a utilitzar de manera prou correcta les eines al seu abast. I si no les utilitzen per captar vots (que això sí que els interessa!), com s’han d’imaginar que es poden fer servir per altres coses?

També cal apuntar que gran part del cos de bibliotecaris (amb unes quantes excepcions, tot s’ha de dir) tampoc es posen al dia, i difícilment aconsellaran avui a un usuari de llegir un llibre electrònic. Entre altres coses, potser perquè caldria crear una biblioteca virtual en línia, amb el seu ciberbibliotecari, no?

Resposta 2. Per desídia

Hi ha molts interessos editorials en joc: l’editor, l’impressor, el distribuïdor, el llibreter, la SGAE… què farien si els llibres deixessen de ser en paper i no es comercialitzessen com ara? I tu veus els polítics i els directius d’institucions anant en contra dels interessos d’estes persones o lobbys?

No és millor per «tots» fer veure com si no existís el llibre electrònic? I, mentrestant, fem campanyes de lectura per la tele, per la ràdio, i si cal submarines, per promocionar la lectura… en paper, és clar! que els joves naveguen i xategen i fotobloguitzen més que miren la tele, i els és més senzill fer un clic a l’ordinador que anar a la biblio o a la llibreria? és clar!, però la pela és la pela!

Resposta 3. Però si ja ho promocionen!

Doncs sí. Hi ha iniciatives de digitalització que estan en marxa. La Biblioteca Vives, per exemple. I la digitalització de fons a Google Books. I moltes altres més!

Amb tot, pareix que se n’amaguen de tots estos esforços, no trobeu? i amb això vull dir que no s’acaba de visualitzar fàcilment l’oferta de llibres electrònics que tenim, ja, al nostre abast.

Resposta 4. Que les bombim a les institucions!

Cal tindre esperança: quan el llibre electrònic (el suport) estiga perfeccionat, i les noves generacions tinguen el seu dispositiu a la mà, la cosa caurà pel seu pes. Els llibres ja estan disponibles a la xarxa, només cal saber que existeixen i descarregar-los, ho hem vist.

Amb tot és estrany que al Japó i als EUA ja face dies que corren dispositius de lectura de llibres electrònics manejables a un preu raonable. Perquè tarda tant en arribar esta tecnologia a Europa? (Sí, llegiu bé, dic Europa, no Espanya). No vull malpensar. No desespereu, però, pareix que ja falta menys per trobar els llibres de Sony a l’FNAC…

.

10 thoughts on “Les institucions promocionen els llibres electrònics?

  1. Fántastico

    Completament d’acord amb el que comentes. Afegir dues coses, però:

    – Com a seguidor de l’art seqüencial, m’agradaria que la potenciació del format digital es fes també amb el còmic.

    – Mal exemple poses, company, amb el Sony Reader. Un aparell que funciona amb formats tancats i propietaris, molt poc elàstic i amb una pantalla massa petita per llegir còmic. Fa un temps que gaudeixo de l’iLiad ( http://www.irextechnologies.com/products/iliad )i estic molt content. És car però es pot trobar a millor preu per eBay (així ho vaig fer jo). Va sota Linux i la gent pot afegir aplicacions ajudant a l’aparell (entre altes coses) a llegir, cada cop, més formats.
    Si l’iLiad pica massa, hi han altres alternatives també lliures com el Cybook, made in France.
    Molta informació als fòrums de mobileread.com

    Salutacions!

  2. Jacme

    veig que hi estàs posat! 😀

    amb el llibre digital hi va el còmic digital, és inevitable. Potser el “problema” està en els colors del còmic, que per veure’ls es necessita una pantalla de color, i la majoria de dispositius són a una tinta… però temps al temps, i segur que al final els preus s’ajusten!

    pel que fa a l’altre punt, s’ha de reconèixer que el lector de sony no és la millor opció, pel que comentes dels formats tancats. Ara, el preu és més assequible que el de l’iLiad (300 € el sony amb 8 escales de grisos la pantalla, 500 € l’iLiad amb 16 escales de grisos). Amb tot, crec que ara és molt important que s’introduixca el lector sony, perquè al ser una marca reconeguda (i tancant un tracte amb l’FNAC) popularitzarà el lector de llibres electrònics (i de retruc l’edició digital!), que és el que fa falta ara. I quan hagen obert el mercat, després el seguiran els altres, segur!

    A banda, crec que el preu òptim d’un d’estos dispositius hauria de ser 200-300 euros. 500 poden fer repensar a més d’una persona (jo mateix). En canvi, 200-300 és un preu absolutament assumible, sobretot si traduïm esta quantitat de diners en el que ens costaria en llibres en paper (ho dic pensant amb devoradors de llibres, això, no amb els que només compren per sant Jordi). He vist que el més econòmic, de primera mà, surt per 269, però no m’acaba de fer el pes, el veig justet de formats i de tot…

  3. Fántastico

    Sí, poc a poc la tecnologia de la tinta electrònica anirà millorant. Encara es veu una mica als inicis. Respecta al còmic, pensa que més de la meitat del que es publica al món és un blanc i negre (la gran majoria del publicat al Japó i una gran part del còmic independent americà i europeu). Amb l’iLiad, per tant, es pot anar tirant amb prou comoditat relegant, això sí, els còmics en color a altres dispositius o a l’ordinador.
    Estic d’acord en que la posada a la venda del Sony Reader és una bona notícia per la evolució de la lectura digital a casa nostre. Però crec que, precisament, els “devoradors de llibres” farien bé en no confiar excessivament en que la industria digital els pugui saciar. Serà fàcil trobar a la venda Ken Follet però, segurament, no tan les poesies de Vicent Andrés Estellés. Un lector electrònic més obert, ens assegura un horitzó més enllà del que ens puguin oferir a la botiga. Incloent tot el material (no necessàriament literari) que trobem a la xarxa en html.
    Tot i això, la digitalització de la cultura és sempre una bona noticia. I es que, amb uns lloguers tan cars, quant menys espai físic ocupin les nostres lectures, millor. 😀

  4. Daniel Gil

    En el món de la BiD fa temps que estem aportant el nostre granet de sorra amb els dipòsits digitals oberts, com ara E-Lis… això si, amb una preponderància absoluta dels articles; o l’edició directament en digital de revistes especialitzades, com ara BiD, de la Universitat de Barcelona. Potser, però, ens faltaria fer el salt endavant i fer el mateix amb llibres??

  5. Jacme

    dani, crec que no heu de fer “només” un salt endavant, caldria crear una Biblioteca Digital en tota regla! tinc unes quantes idees que em ronden pel cap, quan tinga una mica de temps les exposaré en un post…

  6. Anna

    Bé, ja saps la meva opinió, crec que hi ha llibres que han de ser en paper i llibres que ja estan bé en digital, perquè no tenen valor afegit.

    Un altre tema és el de comprar llibres digitals. Avui en dia sembla que tot el que és internet, digital, hagi de ser gratuït. Així doncs, a part de la maquineta, la gent estarà disposada a pagar per una cosa tan intangible con un llibre virtual? Quina serà la diferència de preu? I l’emmagatzemament? Perdre una còpia digital sembla molt més fàcil -a priori- que un llibre en paper.

    En fi, crec que no només és l’administració, si no que hi ha d’haver un gran canvi en la manera de percebre la literatura. I em dóna la sensació que només n’estem al inicis!

  7. Jacme

    he, he, he… tu també saps la meua: les dos cultures del llibre són totalment compatibles! i fins i tot crec que quan s’haja implantat el llibre electrònic això anirà en benefici de la qualitat de la literatura en paper!

    Llibres digitals n’hi ha de gratuïts i n’hi ha que no. Bàsicament la diferència radica en si el contingut està lliure de drets d’autor (o s’ha publicat en llicència creative commons)o no.

    Això permet un parell de coses: es pot accedir gratuïtament a tota la literatura universal clàssica. I, per una altra banda, s’abarateixen les despeses dels llibres actuals (els preus poden rondar des de 2 euros al mateix que pagaries pel llibre en paper, tot depèn de l’editor).

    Jo, per la meua banda, prefereixo gastar-me dos euros en el darrer bestseller mediàtic que quinze (tant se me’n dóna el format!). I la possibilitat de pèrdua de l’arxiu electrònic, pos és la mateixa que qualsevol arxiu o llibre (que no has perdut mai cap llibre? o se t’ha mullat?). Però això de perdre’l no és cap problema en el cas de que sia un libre d’accès lliure, sempre te’l pots tornar a descarregar! 😀

    Es necessari un canvi de mentalitat? i tant! però crec que seria millor per a la societat si l’administració anés una passa pel davant dels esdeveniments i no un parell per darrere…

  8. gamoia

    Jacme, has escurçat la pregunta que era directament sobre els llibres lliures de drets d’autor. De llibres de pagament, sota llicència, se n’han contractat uns quants paquets estrangers (Gale Virtual Reference, Lectures Notes on Computer Science, NetLibrary, Oxford Reference, Safari Tech Books, SpringerLink eBooks). D’espanyols hi ha poca cosa (VLEX) i de catalans, menys.

    La digitalització és una inversió gran i les biblioteques últimament estan obtenint subvencions públiques i ajuts privats per a dur-la a terme. També es preocupen d’impulsar la creació de dipòsits institucionals amb la producció científica pròpia del país. En aquest cas les reticències provenen dels mateixos investigadors.

    I pel que fa als llibres i altres recursos gratuïts, és veritat, no ens en preocupem prou. En vaig parlar ja fa un parell d’anys.

  9. Jacme

    sí, hi ha uns quants paquets contractats, però em sembla que ttos són de liteeratura científica, no? hi apareix el Harry Potter? amb això no vull dir que les biblioteques universitàries l’hagen de tindre, però potser sí que els faria servei a les biblioteques del poble… 😛

    interessant dissertació, la que vas fer… me l’apunto i la setmana que ve la trauré a col·lació en un post…

  10. Marcel·lí Miret

    Ejem…Als que diuen que no hi ha còmics, aviat hi haurá 1. El primer còmic fet per ordinador en català, publicat al 87.El vaig fer amb un Spectrum. Ho sento Els PC i el PP encara tenien menys K. H’estic digitalitzant, aviat el faré correr.

    fins aviat Marcel·lí Miret El quixot català

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *