el basar de les espècies

Vergés a la xarxa

Ben poqueta cosa puc afegir al que ja han dit el Jesús i l’Emigdi del magnífic acte d’homenatge a Gerard Vergés del passat divendres: tot va sortir perfecte, i crec que l’homenatjat s’ho va passar molt bé, que era del que es tractava.

Ara, com que és lo meu bloc, deixeu-me que pose per escrit alguns pensaments que em ronden pel cap. Malgrat que l’auditori tenia una molt bona entrada (unes tres quartes parts, diria), pel meu gust l’acte no ha tingut molta repercussió mediàtica (trenco, però, una llança en favor d’El punt), en comparació al que va tindre l’acte d’homenatge a Cambrils.

Què passa a casa nostra que tot el que fem mai té ressó (excepte quan troben fardos per les platges de la Cala)? I això no només compta per este acte, sinó per moltíssimes altres coses… en resum, crec que ningú farà la nostra feina per nosaltres. Si volem alguna cosa l’hem de fer, sense esperar que mai ens faciliten la feina. Passa, per exemple, amb la literatura ebrenca del dia a dia, que la única sortida que ens queda, diferent dels canals habituals, és la xarxa (tal i com s’apuntava a l’article de Canvi 16).

Així passa que, tot i que la poesia sembla que no convida a moure masses, gràcies a l’empenta dels blocaires la xarxa ha anat plena de poemes per uns dies. I segur que, gràcies a esta acció, més d’un navegant ha conegut per primera volta els versos del Vergés. Ja sé, em direu que amb això tampoc anem molt lluny, però amb els mitjans de què disposem l’homenatge ha tingut una repercussió al llarg de tots els Països Catalans que només fa uns anys hauria estat impensable, no trobeu?

.

4 thoughts on “Vergés a la xarxa

  1. Jesús M. Tibau

    tens tota la raó, costa moltíssim aconseguir una mica de ressò mediàtic. Sovin dic en broma que hauríem de fer un club de futbol d’escriptors i d’aquesta manera almenys sortiríem , segur , cada setmana, a les pàgines esportives.

  2. Jacme

    uf! vols dir que quedaríem gaire monos tots en calces curtes? si de 3a regional segur que no passaríem! jo me decanto més pel terrorisme cultural directament… imagina’t: raptem el Montilla i no l’alliberem fins que es comprometen a fer pel·lícules en català arreu! 😀

  3. Pingback: el basar de les espècies » Blog Archive » Josep Igual · «Quaderns deltaics»

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *