Que per fer un podcast no és necessari traure un poema d’un llibre ja ho sabem (escolteu el de l’accídia, o el de l’emigdi). I per no perdre este bon costum (crec) esta volta hem anat a recalar en un altre bloc ebrenc, el de Doe, en què hi podem trobar textos literaris de la seua collita.
La música instrumental que hem posat és del grup Mediva. Es tracta de la peça anomenada Tod’ aqueste mund’ a loar deveria, extreta de les Cántigas de Santa María d’Alfonso X.
Pare sense versos
De brillants aigües
no en ragen al meu poble,
que de cendres i runes,
prou ja n’han tirat,
i ara cal amb poca pressa
que el temps filtri
el que la gent no ha volgut guardar.Pobres poetes morts.
Pobres lletres desconsolades,
espontànies.
I pobra la goma que borra art.
Bé perquè no li sona bé,
bé perquè els fa mal sentir.Pobre botxí obligat a desfer
el que una mà ha volgut que sigui
per sempre, i per mai.
M’ha encantat! Tinc la mania de pensar que la gent només veu del meu bloc els posts més recents, però quan ho he vist m’ha sobresurtit un sentiment d’alegria. Ningú havia fet res semblant amb poesies meves. Encara que si s’han recitat en algun acte.
A veure si ens ensenyes a fer podcasts com aquest i podem fer-te algun regal a tu també.
T’ho agraeixo de tot cor.
Doe
ja veig que no tenim son avui, eh?! 😀
et puc assegurar que ha estat un plaer fer el podcast, el poema s’ho mereix! Feia dies que l’havia llegit (que no hi posem comentaris no vol dir que no llegim) i avui he trobat la cançó que m’agradava per a ell.
Si vols fer podcasts és molt fàcil! aquí tens una guia ràpida, aquí tens material de l’ebrebloc passat, em pots escriure per preguntar els dubtes i quan vulgues podem quedar (que treballo a TGN!). Vinga, anima-t’hi, que som poquets que en fem en català! 😀
Un nou poeta que afegeixes a la teva col.lecció de podcasts
i tant! i fa goig, no? 😀 la veritat és que la llista a estes alçades ja comença a ser llargueta (me fa por i tot!) 😛
Pingback: el basar de les espècies » Blog Archive » Bruixa de sol · «Hivern»
Pingback: Bruixa de sol · «Hivern» – el basar de les espècies