I quan em va arribar el llibre electrònic, què vaig fer? Posar-me a llegir, és clar! hi ha molts llocs a on es poden trobar llibres, però em feia especial gràcia posar-me a llegir en francès (ni Baudelaire ni Verne, en Montaigne!).
La lectura en pantalla és la mar de bona i gens pesada gràcies a la tecnologia de tinta electrònica (i com que a més a més és tàctil hi pots escriure anotacions). Per passar el full només has de fer un clic a la barra lateral del dispositiu i, si el llibre està en un format massa gran (l’ideal és un A6), pots ampliar amb el llapis la zona que desitges.
El que pot parèixer un maldecap per a alguns per a mi no és cap problema, ben a l’inrevés. I és que el millor format per llegir a l’iliad és el pdf. Se’n poden trobar perfectament a la xarxa, però una cosa fàcil de fer és agafar el text i muntar-lo tu mateix (hi ha plantilles per a word i scribus, a més a més de conversors). I amb els tipus que vulgues i el tamany de lletra que més t’apeteix, ja que la llargària del llibre no és cap problema.
Passat el mono inicial vaig començar a investigar com podia tunejar el meu llibre-e, i ho vaig trobar tot aquí. A l’iliad, abans de començar a instal·lar com a cosacs programari de tercers cal que tinguem un petit programet, de la mateixa casa, instal·lat per a desenvolupadors. Una volta fet ja podem gaudir de tot el que la gran comunitat de lectors produeix per a tots els públics. Així que, de moment, al meu lector puc escoltar música, puc portar l’agenda al dia, i puc llegir còmics en format .cbr. I potser més endavant fins i tot podré escriure a mà i guardar-ho en un document digital de text (aquest és pagant).
Decididament, este és un dels futurs del llibre, diguen el que diguen els talibans del paper. (I espereu a demà, que encara queda un post!)
Al centre, Hèctor (el meu heroi favorit de la Ilíada) es despedeix d’Andròmaca..