el basar de les espècies

Baula. Revista d’arts, ciències i lletres · 1

Corrien els temps d’Indiana Kaume quan a l’institut de Tortosa un professor va fer una proposta indecent a uns alumnes seus. La idea: que els alumnes fessen una revista, com ja s’havia fet temps enrere.

Després de moltes reticències per part d’alguns, finalment el projecte es va tirar endavant. De ben segur que els textos que hi trobareu dins no són d’una qualitat literària excelsa (ben al contrari, a mi em fa enrogir el que hi vaig escriure!). Però heu de pensar que corria l’any 94, i que érem una colla de jòvens que teníem ganes d’expressar-nos, i molt poquet cervell al cap.

Rellegeixo els articles de la revista (amb unes magnífiques il·lustracions del Marc Curto) amb nostàlgia, i crec que de l’experiència tots en vam aprendre d’una manera o altra. I em pregunto a on deuen parar alguns dels companys: potser estaran al grup de facebook? Us citaré els noms dels que hi van participar, de ben segur que alguns us sonaran: Montserrat Calvet, Natàlia Lanau, Gustau Moreno, Joan Todó, Marc Curto, Sònia Castelló, Marta G. Vizcarro, Xesco Serral, Roser Brull, Jaume Estupinyà, Emilio Pérez, Anselmo Horta, Carlos López Pablo, Ramon Mascarell, A. Sergio Cuartiella, Marc Duran Sabaté, David Gámez; i el Dr. Eros! (un doctor anònim que tenia una consulta sentimental a la revista, necessària en un ambient d’efervescència hormonal adolescent). I, fins i tot, hi teníem una estrella convidada, el Manuel Pérez Bonfill!

Doncs bé, aquí teniu el primer número de Baula. Revista d’arts, ciències i lletres, que us podeu descarregar en format pdf, llegir a la xarxa, o si us fa goig tindre en paper podeu comprar aquí. El format real era molt més gran, jo l’he adaptat per tal que puga cabre en el format estàndard d’impressió del fulletó. I no patiu, que quan tinga un ratet escannejaré els dos altres números!

.

2 thoughts on “Baula. Revista d’arts, ciències i lletres · 1

  1. Jacme

    ha! ha! ha! ha! què cruel que sóc, no? 😀

    home, cal prendre les coses amb consideraciuó històrica, i cal tindre en compte que és el que és… mira-t’ho com una espècie de rescabalament arxivístic, sense altra motivació que la nostàlgia personal de cadascú…. (no crec que d’això n’acaben fent mai cap tesi doctoral!) 😛

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *