Enfilem un nou podcast d’asteroide amb un autor ebrenc universal, i alhora poc reconegut, mossèn Manyà: teòleg i poeta, i membre de l’IEC. El text que escoltareu avui és un fragment del poema La mort. Meditació d’un intel·lectual creient, que he extret d’un article de Jesús Massip que podeu llegir en rels: revista d’idees i cultura (al número primer de la segona època: gràcies per l’obsequi, Ivan!).
Pel que fa a la música, en este podcast m’he atrevit per primera volta a posar-hi un fragment d’òpera cantada. El tema del poema em portava al cap el rèquiem de Mozart, i com que el «Lachrymosa» és una composició única inevitablement l’haureu d’escoltar de fons.
La mort
Escolta, fill de l’home, la paraula
que t’alliçona de saviesa eterna:
com el camí del sol vers el crepuscle
així s’escurça el de la teva vida.
Al teu voltant gira silenciosa
i artera va atansant-se l’esquelètica
figura de la mort. El dring metàlic
de la dalla que branda
com un ai! tremolenc per l’aire vibra:
manca només el cop: la vida teva
s’esvairà dintre el no-res etern
diluïda en la nit misteriosa
que les vides s’engull i les centúries
en la sina enigmàtica, insaciable
d’una buidor infinita.
Tu sents l’esglai al cor, oh! fill de l’home,
i una freda suor a les sangs i a l’ànima.
I bé! Escolta, si et plau, ara aquest càntic
a llaor de la mnort, mare benigna
que amb ses òssies mans ens acarona
i les nostres angústies refrigera
com un oreig de brisa matinal.
En les foscors de la seva hora tràgica
duu refulgències de la llum eterna
que ens aclareix l’enigma de la vida..