el basar de les espècies

H. P. Lovecraft · «Hespèria»

No és la primera volta que els podcasts d’asteroides acullen al mestre Lovecraft. Avui ho fan amb un poema emblemàtic per a mi, ja que es titula «Hespèria», del llibre Fongs de Yuggoth. I ho és perquè porta el títol del bloc Hespèria, de ciència-ficció, terror i fantasia (que portem endavant amb el Gustau i l’Accídia).

Traduït de manera menestral per mi mateix, este poema encapçala el llibre de Relats curts de terror (un llibre que recull les aportacions dels participants al Concurs de relats curts de terror que vam organitzar tots tres) i no vol ser res més que un sentit homenatge a la immortal figura del bruixot de Providence.

La música que escoltareu es titula Sleepless in Dresden, ve de la mà de Doc i es tracta d’una magnífica interpretació lliure de les variacions Goldberg.

Hespèria
La posta de sol d’hivern, que s’encén rere les agulles
i fumerals mig enrunats d’esta pàl·lida esfera,
obre grans portes a algun any oblidat
d’antigues esplendors i desigs divins.
Meravelles venidores prenen en aquells focs vius
carregats d’aventura i sense ombra de por;
una filera d’esfinxs assenyala el camí,
entre parets i torres que tremolen, a lires llunyanes.
És la terra on floreix el significat de la bellesa,
on tot record inexplicat té font,
on el gran riu del Temps comença el seu curs
pel vast buit, en somnis d’hores iluminades per les estrelles.
Els somnis ens apropen —però un antic saber repeteix
que la petja humana mai ha embrutat aquests carrers.

Poema XIII del llibre Fongs de Yuggoth, de H.P. Lovecraft.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *