el basar de les espècies

Joan Amades · «Mitologia de la mar»

Avui es tanca l’Any Amades, i el Víctor ens convoca a tots a celebrar-ho amb un apunt i convertir, així, internet en la Plaça Major del folklore. Al Basar ho farem amb un podcast en què el text de l’Amades l’hem extret d’un dels volums de la reedició de la Biblioteca de Tradicions Populars, del que es titula Mitologia de la mar.

El fragment que he escollit és un que em resulta familiar literàriament… les ressonàncies innsmouthianes de la llegenda popular són més que sospitoses, per no dir inquietants. Potser el mestre Accídia ens en sabria dir alguna cosa, si li plau trencar el silenci sepulcral que l’envolta…

La música que l’acompanya és de Diana Rowan, i es tracta de la peça The Sea Set.

Hi ha una terra on la gent són mig peixos mig persones i les dones sobretot estan posseïdes d’una gran bellesa. Una vegada un capità de Mataró va haver-hi d’anar. Es va enamorar d’una dona i d’amagat se la va emportar. Li era molt difícil poder-la mantenir, perquè havia de passar-se unes quantes hores dintre de l’aigua. El marit, gelós, féu construir dintre de la barca com una grossa peixera ben tancada, amb barrots de ferro perquè no se li escapés. Amb aquesta dona tingué quatre fills, que, com la mare, eren mig homes mig peixos. Era més plaent a ella la vida de peix que la de persona i sempre furgava per poder-se tirar a la mar; però el seu marit de cap manera no ho volia, perquè tenia por que no tornaria a bord. Un dia, aprofitant un descuit del mariner, s’hi va tirar; els seus fills la van seguir i es van enfonsar tant, que els treballs del seu marit i de la tripulació per pescar-los van ésser inútils i mai més no en van saber res.

Ir a descargar

2 thoughts on “Joan Amades · «Mitologia de la mar»

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *