el basar de les espècies

Jesús Moncada · «Camí de sirga»

Avui, 13 de juny, incitats per saragatona, la blocosfera bull d’apunts en memòria de Jesús Moncada, ara que fa cinc anys que ja no és entre nosaltres. Trobareu un bon grapat d’enllaços de diferents contribucions en este apunt de cal Llibreter.

El Basar, encara que tard, també s’ha volgut sumar a este petit homenatge a l’escriptor de Mequinensa. Ho farem amb un podcast d’un fragment d’una de les seues novel·les més emblemàtiques, Camí de sirga, i concretament un passatge en què parla de llaüts i de com l’època convulsa de la primera meitat de segle XX afavoria els canvis dels noms dels bastiments.

La música és de Jean-Baptiste Lully, i es tracta de l’obertura de Le Bourgeois Gentilhomme.

D’ençà de l’avarament, el Neptú formava part del Nelson, primer i únic patró de la nau: els músculs, el cervell, els nervis del navegant tenien una continuació en el vaixell ennegrit pel carbó. A través del gemec del costellam, de les vibracions del buc, de la manera d’esllissar-se per l’aigua, el llaüter arribava a copsar l’Ebre, a establir-hi un lligam misteriós expressat per l’Honorat del Rom d’una manera contundent quan afirmà que el Nelson no tenia estèrnum sinó roda de proa i que posseïa un arjau en lloc de membre viril.
El netejaren de llot i van examinar les condicions del buc. L’estada davall aigua l’havia conservat bé. Només es trobava en mal estat la pintura de les galtes de proa, reblanida per l’aigua i despresa parcialment durant la recuperació i la neteja. Entre les pellofes de la darrera capa, aplicada a la primeria de la guerra, apareixien fragments de les lletres del primer nom del vaixell, pintades per l’Aleix de Segarra i repintades cada any durant el repàs estival dels llaüts. Sense estar al cas, amb prou feines algú hauria sabut trobar la solució del trencaclosques i compondre, destriant els fragments blaus dels vermells i del blanc brut que els envoltava, el nom del déu Neptú amb què la vídua Salleres, després d’un Júpiter i d’un Mart, havia prosseguit la saga mitològica iniciada amb l’efímer Polifem del temps de la guerra del 14. A conseqüència dels canvis comportats per la guerra i la col·lectivització de les mines, Júpiter va transformar-se en Lenin, Mart en Llibertat i sobre les lletres del Neptú cobertes amb una mà insuficient de blanc, un calafat entusiasta però maldestre pintà amb vermell el nom de Carles Marx.
Fragment de Camí de sirga, part III, capítol 3.

Ir a descargar

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.