el basar de les espècies

Màrius Torres · «L’abisme de llum»

Des de La paraula escrita ens animaven fa uns dies a commemorar el centenari del naixement de Màrius Torres. Així que gràcies al recordatori del nostre company Víctor (podeu veure la llista de participants aquí) ens hi afegim amb un podcast d’un sonet de l’escriptor lleidatà.

Així, doncs, del llibre cinquè de l’antologia Poesies i altres escrits, editat a cura de Margarida Prats, n’hem collit un sonet titulat “L’abisme de llum”. La música que l’acompanya és d’Arcangelo Corelli, un violinista que segur que li agradava al Màrius, i és del Concerto Grosso Op. 6 No. 4.

Quan seguim àgilment, amb un cor que no es cansa,
qualsevol cosa viva dins nostre o en el món
—flama o ocell, temps de turment o d’esperança—
fins als termes suprems on tota boira es fon,

una sagrada esgarrifor, de mort o crisma,
ens pren, de veure allò, com nosaltres vivent,
tornar-se gra de pols que es perd en un abisme
enllà dels nostres ulls i de la nostra ment.

Com un espai, profunditat vertiginosa,
tu ets per ella, cenyint la vida tremolosa,
renaixement de tot morir, nord de tot rumb.

Claredat massa vasta per la nostra mirada!
Alegria de l’ànima que sent, enlluernada,
Déu entorn nostre, com un abisme de llum!

Ir a descargar

3 thoughts on “Màrius Torres · «L’abisme de llum»

  1. Jacme Post author

    @zel: tot i que el Màrius té una obra poètica relativament “curta” tenim la sort que a tothom li agrada un o altre (serà cosa de que són bons!). Sí, ha sigut molt bonic!

    @víctor: no hi podíem faltar! i corelli era un dels autors que cita en els seus poemes, n’havia de sortir un de tots! 😀

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *