Encara que a última hora, ens afegim a l’homenatge que la xarxa li dedica a J.V.Foix, i com tantes vegades dinamitza el víctor des del seu bloc. La tria del podcast d’avui, un sonet del Sol i de dol (la barreja de modernitat i de motius medievals d’este poemari sempre m’ha impactat). Hem optat per “On són, oh mar, els déus i llurs imatges”, un text que Joan Guinjoan ja va musicar. Nosaltres, però, l’acompanyem d’una gavota de Jean-Philippe Rameau.
On són, oh mar, els déus i llurs imatges
Que et feren immortal? El tron espars
Per ribes closes i ports sense fars,
On és? Ets presa de l’or de les platges.No hi ha velers ni llenys que et donin gatges
Sinó la nau veloç que ignora atzars
O els acers submarins prenyats de dards;
Pèlag vençut, no reclames ostatges.Naus voladores en deserts celestes
T’albiren morta en llur esguard fugaç,
-Jaç d’ondines, solaç nocturn dels astres!No et nodreixen tempestes ni malastres:
-Als qui vencen els cels, dóna la faç,
I al gosat dels teus fons, noves conquestes!
Seguint la cadena, t’he atorgat un Liebster blog. M’agrada el teu treball.
hola josep maria!
ja veus que no estic molt al dia del bloc, gràcies per lo del liebster blog, però confessaré la meua ignorància i miraré d’esmenar-ho visitant el teu!