el basar de les espècies

Ignasi Revés · «Esmorzars de l’Ebre»

Feia dies que el tenia pendent, el llibre Esmorzars de l’Ebre de l’Ignasi Revés. Una de les raons, potser, era la dificultat de triar un passatge d’aquest viatge literari i humà, en què la gastronomia acaba sent una magnífica excusa per conèixer-ne les terres i les persones (no us en faré la nòmina, que ben llarga és!). Només us diré que, si voleu conèixer una mica les Terres de l’Ebre de veritat, este és el vostre llibre imprescindible.

Així que, gens original, em decanto per un en què apareix el protagonista del títol. Un fragment ben poètic. I és que no per ser narratiu a un text no deixa de calar-se-li la poesia.

La música del podcast és la peça Over the River and Through the River de Father Sleep.

Trio un rogle pla, recobert d’herbeta. M’acotxo, allargo el braç, la mà i els dits, i toco l’Ebre tebiet. La sabata dreta s’enfonsa en el fang on creix l’herba i la feina és meva per mantenir-hi l’equilibri. En surto com puc, la sabata esquerra també enfangada, i me n’enretiro uns metres. Aquí l’ombra comença a esqueixar-se. Les algues seques s’entortolliguen a les soques dels arbres, a les branques arrossegades per les riuades. Al mig del riu, on toca el sol, navega una barca vermella amb dues noies. Remen riu avall. No trigaran gaire a passar sota el pont del Mil·lenari, el més recent, pràctic i estilitzat dels tres ponts de Tortosa. Jo tampoc tardaré gaire a marxar. Aniré a buscar la passarel·la de fusta, on abans he vist quelcom que semblava un munt de llana. Pujaré a dalt, al parc que hi ha al passeig de Ribera. Trobaré un noi que fa estiraments a la barana d’una altra passarel·la. Travessaré el passeig. A davant d’un edifici de línies horitzontals, símbol de la nova Tortosa, la Tortosa que ha buscat el sud, pujaré al cotxe. I m’aviaré a l’altra punta de la ciutat, perquè he de fer gana per esmorzar.

Ir a descargar

2 thoughts on “Ignasi Revés · «Esmorzars de l’Ebre»

  1. Jacme Post author

    gràcies a tu pel llibre, de veritat que crec que és d’aquells que queden per sempre en la memòria col·lectiva del país (i si al damunt està ben escrit, imagina’t!) 😀

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *