Fa molt de temps, en una galàxia molt llunyana, sense gairebé ni adonar-nos-en, va desaparèixer un petit món. Però gràcies a les no tant arcanes arts del codi binari, els alquimistes cibernètics han pogut tornar a il·luminar-lo, des de la primera paraula fins a la darrera nota de música.
Des del 2005 les costes d’este univers que és internet han canviat molt, i encara no sabem ben bé cap a on ens menaran les properes travessies. Encara he de fer alguns canvis i actualitzacions pel basar, i no seré tan assidu com m’agradaria. Però és en aquest moment de represa que ens donem compte de com passa el temps, amic, i recordo l’apunt en què vaig desvirtualitzar-me: era jove, més guapo, i hi apareixia al costat d’una amiga, la jaka. Avui voldria acompanyar estes paraules amb una cançó que (no sé per què) em recorda a ella, Il mondo de Jimmy Fontana. M’agrada imaginar-me que, des d’allà on està, m’escriurà un comentari i farem petar la xerrada, i que em dirà que a ella, d’italiana, li agrada més una altra. En qualsevol cas, nous i vells especiaires, ens llegim!
