Fa uns quants dies vam tindre la necessitat de pensar una coberta per a un llibre, el títol del qual era més que evocador: Església i franquisme. Com que és un llibre acadèmic que tracta més de quaranta anys d’història no era fàcil trobar una il·lustració representativa sense caure en els tòpics de sempre. La temptació primera era exposar-hi un monument ben nostrat, la vergonya que s’alça al bell mig del nostre riu i que cap governant de la Generalitat s’ha atrevit mai a enviar a la paperera de la història, sia del color que sia.
Al final vam optar per un document històric, un segell de la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre que commemora la inauguració d’un altre monument, el del Valle de los Caídos, al 1959. Una obra faraònica aixecada amb la sang i la vida de persones que significa més que cap altra la relació entre l’església i franquisme. I utilitzo el present amb tota la consciència del món, que en un llibre acadèmic s’explique esta relació (que no sempre ha de ser bona) no vol dir que haja passat a ser història: un documental del 2013 (projectat encara al 2017 a universitats americanes) explica la història de Joan Pinyol i del seu avi, una història que representa la de moltes famílies anònimes (més de 33.000 cadàvers enterrats, dels quals més de 12.000 anònims). Un negoci que encara avui rep subvencions públiques.
Davant d’esta crua realitat, costa molt creure que la relació entre església i franquisme ha desaparegut. De fet, pareix més forta que mai quan per tota la pell de brau se senten clams de pena catòlica amb la mort de la filla del dictador. I després de tot el que hem viscut des de l’1 d’octubre s’ha de ser molt innocent (o mala persona) per pensar que el franquisme no forma part de l’Estat espanyol fins a ser-ne part ´intrínsecament constitutiva. Esperem que els polítics que volen la República catalana no s’encanten estes setmanes en baralles farcides d’excuses de mal pagador, i ens ajuden a sortir d’este pou mort al més aviat possible. Mentre no ens decidim el franquisme que no marxa (llibre recomanadíssim de Lluc Salellas) campa alegre per tot arreu.
