«Dune té una sola riquesa: l’espècia, nascuda del desert, que dóna longevitat i presciència, i que tot l’univers compra sense que importe el seu preu.» Frank Herbert, Dune.
En el segon programa de BSO clàssica viatjarem cap a la Rússia revolucionària de la mà d’Eisenstein i un dels grans films de la història: El cuirassat Potemkin. La seua banda sonora té una història ben moguda, però tot resumint-la us direm que el compositor Edmund Meisel va haver de composar-la en dotze dies i dotze nits per a l’estrena de la pel·lícula a Alemanya el 1925, i que no és fins a la dècada dels 80 en que es restaura la partitura original (per a saber-ne més, us recomano visitar este enllaç). I recordeu que sempre podeu escoltar la música des de la pel·lícula d’a on l’hem tret!
Comencem una nova aventura musical! esta volta ja li hem fet una nova casa, tot i que la podreu seguir com sempre al basar de les espècies. L’objectiu d’este podcast és anar-hi recopilant BSO de pel·lícules clàssiques, principalment mudes, en què l’acompanyament musical resultava ser imprescindible, i en què habitualment s’escoltava música clàssica.
Tractarem films que ja es troben en domini públic i n’extraurem l’àudio. Este arxiu el netejarem en la mesura de les nostres capacitats, i us l’oferirem sencer, per tal que no us perdeu ni un segon de les eternes simfonies cinematogràfiques.
Comencem el podcast amb la BSO del clàssic del terror per antonomàsia: Nosferatu, de F.W. Murnau, del 1922. La música del film és obra de Hans Erdmann, el qual s’inspirà en una obertura de l’òpera de Heinrich Marschner titulada El vampir. I la veritat, és una sort poder comptar amb esta música, sobretot després de totes les vicissituds per les que ha hagut de passar (llegiu este article de Daniel Murillo per a més informació). I recordeu que sempre podeu escoltar la música des de la pel·lícula d’a on l’hem tret!
