«Dune té una sola riquesa: l’espècia, nascuda del desert, que dóna longevitat i presciència, i que tot l’univers compra sense que importe el seu preu.» Frank Herbert, Dune.
Comencem una nova aventura musical! esta volta ja li hem fet una nova casa, tot i que la podreu seguir com sempre al basar de les espècies. L’objectiu d’este podcast és anar-hi recopilant BSO de pel·lícules clàssiques, principalment mudes, en què l’acompanyament musical resultava ser imprescindible, i en què habitualment s’escoltava música clàssica.
Tractarem films que ja es troben en domini públic i n’extraurem l’àudio. Este arxiu el netejarem en la mesura de les nostres capacitats, i us l’oferirem sencer, per tal que no us perdeu ni un segon de les eternes simfonies cinematogràfiques.
Comencem el podcast amb la BSO del clàssic del terror per antonomàsia: Nosferatu, de F.W. Murnau, del 1922. La música del film és obra de Hans Erdmann, el qual s’inspirà en una obertura de l’òpera de Heinrich Marschner titulada El vampir. I la veritat, és una sort poder comptar amb esta música, sobretot després de totes les vicissituds per les que ha hagut de passar (llegiu este article de Daniel Murillo per a més informació). I recordeu que sempre podeu escoltar la música des de la pel·lícula d’a on l’hem tret!
Este bloc, comandat pel marfantòs Gustau, que també podeu trobar en mil-i-un projectes com Pantalla-Campleta, AnimEbre o Cinema-Clàssics, vol ser un punt de referència de l’actualitat literària de les Terres de l’Ebre , tot i que també obre les seues pàgines a les literatures de més enllà del coll de Balaguer. I, fins i tot, podeu estar al cas de les actualitzacions gràcies a la pàgina al facebook del bloc. Així que ara ja no teniu cap excusa per no estar al cas de tot el que es cou a casa nostra, literàriament parlant és clar!
El Jesús ha publicat un episodi de la Cuina en què hi hem col·laborat, i que vau poder veure en versió reduïda (de 29 segons!) fa un temps. Ara, però, podreu contemplar amb tranquilitat la paradisíaca visió accelerada d’una posta de sol d’estiu a la platja mentre escolteu uns versos d’Homer, que potser reconeixereu d’un antic podcast d’asteroide. La música és d’Stellamara, i el nom de l’episodi fa referència a la illa en què vivien les Sirenes de l’Odissea.
I tot això ve perquè he muntat una petita “presentació” electrònica (si és que es pot dir presentació), aprofitant un antic podcast d’asteroide en què podíem escoltar el Gerard Vergés recitant el poema Venedor ambulant de catifes. Així que ara podreu tornar a escoltar-lo, si voleu, apretant el «play» de més avall.
Reprenem avui una antiga tradició dels podcasts d’asteroides, la de donar-hi cabuda a aquelles produccions poètiques que han nascut a la xarxa (recordeu el d’Emigdi, el d’Accídia, el de Doe, el de Bruixa de sol i el de JM Balbastre). I és amb l’excusa de la publicació de Totes les sortides dignes que tot fent-li una lectura hem agafat un poema vingut des de l’Alguer, de la Cinzia Paolucci; perquè ens agrada (no podia ser d’una altra manera!) i perquè servix per reconèixer que la xarxa unix la gent d’un poble com el nostre com mai havia passat abans: tan lluny del nostre Ebre, i tan a prop del clic del nostre ratolí.
La música que escoltareu és de Paul Glot, i es tracta de la peça Lord, Be With Us, We Need Thee.
El dia de la memòria
Des del cel negre
plouen gotes d’aigua fosca
com llàgrimes centenàries
que troben desfogament
en una sortida digna.
Els homes necessiten
d’un món nou…
de sortir del gel de la solitud,
de la foscor de la indiferència.
Baixa des del cel
el plor que fa soroll… s’aplaca, sanglota.
Moviments llargs i lents
bressolen veus sobre veus
del mateix timbre i color.
Al costat del foc, un vell narra
els horrors del passat.
Dins l’espetec de la flama
ressona la seva veu feble.
Paraules que tremolen en l’aire,
que mouen la consciència.
El nen que escolta en silenci
ajupit als seus peus
dibuixa sobre un full blanc
l’esperança d’un demà millor.
Els propers dies es presenten plens d’activitats a can Petròpolis. I és que en pocs dies hi hauran tres presentacions de llibres, dos de les quals s’emmarcaran en les activitats de la Fira Literària Joan Cid i Mulet, a Jesús.
La primera de totes, però, serà de les tradicionals per a nosaltres, o sia: en línia! I és que el dimarts dia 13 presentarem Totes les sortides dignes, un llibre editat a cura de JM Tibau que recull una sèrie de poemes que els lectors del bloc han creat a partir d’un títol de llibre. I compte, que n’hi ha un bon grapat!
Dins de la Fira, el diumenge 18, es reconeixerà la figura d’Octavi Serret, el Premi Nacional a la Projecció Social de la Llengua Catalana del 2009. L’Emigdi ens parlarà del nostre llibreter de capçalera, i aprofitarà per presentar el llibre Octavi Serret: de Vall-de-roures al món, que ja teniu disponible a la web.
I per últim, el dissabte 17, el dia de la inauguració de la Fira, es comptarà amb la presència de Gerard Vergés. Amb esta bona excusa l’Emigdi ens va enredar per preparar un llibre d’homenatge a la seua obra, i més d’un, com l’incombustible Tomàs, hem caigut de quatre plomes. La participació ha estat realment excel·lent: no només per la quantitat, sinó per la qualitat! així que el divendres 16 ja podreu llegir el llibre Jo sóc aquell que em dic Gerard a la web de Petròpolis.
I una última cosa: per als que no podeu viure sense paper, sapigueu que si us passeu per la Fira podreu trobar els llibres de Petròpolis materialitzats!
Avui, a la Música de les esferes, us tenim preparat un programa ben eclèctic i variat. Farem un viatge pel temps i escoltarem diversos estils de música, des del Renaixement fins a principis del segle XX. La nòmina dels compositors comença amb Josquin des Prez (1450-1521), i continua amb Bach (1625-170), Locatelli (1695-1764), Haydn (1732-1809), Rossini (1792-1868), Chopin (1810-1849), Fauré (1845-1924), Leoncavallo (1857-1919) per acabar en terres ibèriques amb Manuel de Falla (1976-1946). Espero que ens tornem a trobar al proper programa del podcast!
Us transcric un petit article d’opinió meu que ha sortit en el número d’abril de la revista Públics, en què faig un breu (brevíssim!) repàs a la situació actual del món del llibre, amb una picada d’ullet al de les comarques del Camp de Tarragona (l’article en imatges el trobareu aquí i aquí).
S’acosta Sant Jordi i a l’ambient es respira literatura. Les llibreries surten a buscar els lectors i, encara que només sia una vegada a l’any, els ciutadans caminen pel carrer amb un llibre sota el braç.
El que el lector (esporàdic o diligent) acostuma a ignorar és l’amplitud de l’engranatge que cal posar en marxa perquè puga resseguir les lletres que troba sobre el paper. En aquest procés s’hi poden identificar escriptors, editors, impressors, enquadernadors, distribuïdors, llibreters… mil-i-un oficis que dia a dia (i no només per Sant Jordi) malden per treballar per i per a la cultura.
D’aquests, però, cal reconèixer els esforços i riscs econòmics que assumeixen els editors quan aposten per traure els seus títols al mercat. I a les nostres comarques en tenim uns quants, de bons exemples.
Ja fa molt de temps que a les comarques del Camp de Tarragona podem estar orgullosos de tindre una indústria editorial pròpia; lluny queden els dies en què qualsevol llibre havia de vindre, inevitablement, editat des de fora. Enguany, però, serà la primera Diada del Llibre en què no podrem comptar entre nosaltres amb la degana de totes, El Mèdol, que des de 1988 ens venia oferint els seus títols. I cal agrair la tasca pionera que el Joan López ha realitzat al llarg de la seua singladura editorial pel bé dels nostres escriptors, de la nostra indústria i de la cultura de tot el país, i sempre des de la nostra ciutat.
Malgrat això, podríem arribar a dir que el teixit editorial més proper a nosaltres gaudeix (de moment) d’una “bona” salut. I és que a pesar de l’omnipresent crisi econòmica, enguany a les parades dels nostres carrers podrem trobar novetats d’Arola Editors, de Silva Editorial (ambdues de Tarragona), de Cossetània Edicions (de Valls), de Pragma Edicions (de Reus), d’Obrador Edèndum (de Santa Coloma de Queralt), i de tantes institucions públiques i centres d’estudis com ens puguem imaginar.
I, malgrat que totes encaren el futur amb valentia, cal apuntar que les coses estan canviant, per a tots els implicats, des del lector a l’escriptor passant, evidentment, per editors i llibreters. Les noves tecnologies, avui, ja han deixat de ser “noves”; les edicions digitals (com al portal edi.cat) ja són una realitat i l’autoedició està avui més que mai a l’abast de tothom.
Cal que repensem tots plegats els papers que tenim en aquesta gran Auca del Llibre que hem vingut interpretant de fa tant de temps. Cal adaptar la indústria del llibre a una nova manera d’entendre la lectura per part, sobretot, de les generacions més joves (qui diu que no es pot llegir una novel·la en un telèfon mòbil?). I els lectors hauran d’aprendre a discriminar allò que realment els interessa entre la vastíssima oferta que ens espera (com si amb la que tenim ara als taulells no n’hi hagués prou). Els editors i els llibreters tenen l’obligació d’acompanyar-los, com han fet sempre, en aquesta apassionant aventura que és la lectura. El futur d’una part molt important de la nostra cultura està en joc.
