«Dune té una sola riquesa: l’espècia, nascuda del desert, que dóna longevitat i presciència, i que tot l’univers compra sense que importe el seu preu.» Frank Herbert, Dune.
Esta tarda, a Amposta, les Gavines aixequen el vol! I és que a les 20.30 h. a la Biblioteca Sebastià Juan Arbó d’Amposta, es presentarà “Espantant gavines”, el curtmetratge lliure creat per un col·lectiu d’entusiastes i amateurs ebrencs, amb llicència oberta i pressupost zero; el primer amb aquestes característiques a les Terres de l’Ebre. Basat en un conte homònim de Jesús M. Tibau, inclòs a El vertigen del trapezista.
Durant l’acte s’explicarà l’elaboració del curt (il·lusions, incertesa, passió), engegat per iniciativa d’Atictes; Jesús M. Tibau llegirà el conte en què es basa, entre altres, i es visionarà el curtmetratge. Per acabar, us deixem amb un capítol del podcast de la música de les esferes, dedicat a la tria de música per a la BSO d’Espantant Gavines!
El proper dimecres dia 16 de juny a 2/4 de 8 del vespre al Teatre Metropol de Tarragona es presentarà el número 5 de la col·lecció Quaderns de l’Arxiu Municipal que porta per títol Teatre Metropol 100 anys 1910-2010. Em fa una especial il·lusió veure com surt este llibre ja que es tracta d’una col·lecció que hem dissenyat nosaltres, i de la qual els lectors del Basar van poder viure el procés de creació tipogràfica fa molt de temps ja (ho trobareu en els apunts següents: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7).
El Basar, encara que tard, també s’ha volgut sumar a este petit homenatge a l’escriptor de Mequinensa. Ho farem amb un podcast d’un fragment d’una de les seues novel·les més emblemàtiques, Camí de sirga, i concretament un passatge en què parla de llaüts i de com l’època convulsa de la primera meitat de segle XX afavoria els canvis dels noms dels bastiments.
D’ençà de l’avarament, el Neptú formava part del Nelson, primer i únic patró de la nau: els músculs, el cervell, els nervis del navegant tenien una continuació en el vaixell ennegrit pel carbó. A través del gemec del costellam, de les vibracions del buc, de la manera d’esllissar-se per l’aigua, el llaüter arribava a copsar l’Ebre, a establir-hi un lligam misteriós expressat per l’Honorat del Rom d’una manera contundent quan afirmà que el Nelson no tenia estèrnum sinó roda de proa i que posseïa un arjau en lloc de membre viril.
El netejaren de llot i van examinar les condicions del buc. L’estada davall aigua l’havia conservat bé. Només es trobava en mal estat la pintura de les galtes de proa, reblanida per l’aigua i despresa parcialment durant la recuperació i la neteja. Entre les pellofes de la darrera capa, aplicada a la primeria de la guerra, apareixien fragments de les lletres del primer nom del vaixell, pintades per l’Aleix de Segarra i repintades cada any durant el repàs estival dels llaüts. Sense estar al cas, amb prou feines algú hauria sabut trobar la solució del trencaclosques i compondre, destriant els fragments blaus dels vermells i del blanc brut que els envoltava, el nom del déu Neptú amb què la vídua Salleres, després d’un Júpiter i d’un Mart, havia prosseguit la saga mitològica iniciada amb l’efímer Polifem del temps de la guerra del 14. A conseqüència dels canvis comportats per la guerra i la col·lectivització de les mines, Júpiter va transformar-se en Lenin, Mart en Llibertat i sobre les lletres del Neptú cobertes amb una mà insuficient de blanc, un calafat entusiasta però maldestre pintà amb vermell el nom de Carles Marx.
Fragment de Camí de sirga, part III, capítol 3.
