Si passegeu per les parades del Basar de les Espècies podeu topar-vos amb tota mena de condiments i narcòtics; només caldrà que remeneu a consciència i compareu, entre munts de llibres i caixes de pel·lícules, allò que heu vingut a buscar.
Però la veritat és que costa de trobar, en el Basar de les Espècies, històries que tracten el sexe des d’una visió exempta de tòpics. Des de les voluptuoses meuques del Conan fins als amors romàntics d’El senyor dels anells, arreu es dibuixen les opinions, dèries i tabús que es palpen en la societat al llarg dels temps (per mostra, el puritanisme actual que transpira La guerra de les galàxies quan es refereix a la relació que mantenen dos dels seus protagonistes).
Malgrat tot, a voltes podem endur-nos alguna agradable sorpresa. Un d’estos tresors amagats és Olaff Stapledon (1886–1950). En la seua obra, i molt especialment en Last and First Men (la primera i l’última humanitat), veiem com en un futur llunyà el sexe pot deixar de ser el motor de la pervivència de la humanitat en favor de les provetes. Aleshores és quan el sexe pren una nova funció, la d’enfortir les relacions entre les persones, enriquint la seua experiència i els seus punts de vista.
Stapledon ens situa a Saturn d’aquí a més un milió d’anys. Avui, la reproducció en laboratori comença a ser una realitat. Serem capaços de trobar algun valor afegit al sexe? Només n’explotarem l’explosió de plaers sensuals? Potser primer ens hauríem de desempallegar d’alguns dels molts prejuís que ens conformen. Però, de veritat que ho volem fer?
