Postejat per Jacme on Feb 22, 2010 a
podcasts d'asteroides La Roser d’Antaviana ens cita avui per commemorar la figura de Salvador Espriu, quan fa 25 anys que no es troba entre nosaltres (vegeu aquí els blocs participants). Nosaltres hem triat un tema ben mariner per fer-ne un podcast, i hem escollit un fragment de Cementiri de Sinera (aquí el de veritat): potser perquè les odisseiques ressonàncies gairebé sempre són del nostre gust.
La música que acompanya el poema és de AlmaNova, Sarajevo Nights.
[La constel·lació Argos, d'un mapa de Mercator.]
Cementiri de Sinera
XXV
A la vora del mar. Tenia
una casa, el meu somni,
a la vora del mar.
Alta proa. Per lliures
camins d’aigua, l’esvelta
barca que jo manava.
Els ulls sabien
tot el repòs i l’ordre
d’una petita pàtria.
Com necessito
contar-te la basarda
que fa la pluja als vidres!
Avui cau nit de fosca
damunt la meva casa.
Les roques negres
m’atrauen a naufragi.
Captiu del càntic,
el meu esforç inútil,
qui pot guiar-me a l’alba?
Ran de la mar tenia
una casa, un lent somni.
Postejat per Jacme on Aug 29, 2008 a
general Ja sabeu que alguna volta hem parlat de mapes al Basar. I avui vos apunto un bloc fantàstic, descobert gràcies a l’anna, que tracta de mapes estranys: Strange Maps. Hi trobareu des del mapa del regne d’Elleore al del mar de metà de Tità o el que situa geogràficament els pobles canívals.
Però un dels que més m’ha cridat l’atenció és un de ben normal, un mapamundi. Ja sabeu que això de representar en dos dimensions la geografia terrestre no és gens fàcil, i sempre s’ha intentat trobar una fòrmula alternativa a la tradicional solució de Mercator (al respecte, llegiu què diem fa temps en este post). Pos bé, he descobert una altra manera de fer una projecció del globus, la prototopològica, en què es conserven les proporcions originals dels continents i dels mars. Però queda ben estrany, no trobeu?
Postejat per Jacme on Jun 10, 2007 a
general El post d’avui serà una miscel·lània de vàries coses que han anat passant els darrers dies i que no em puc estar d’escriure… Començarem pel final.
Ens avisen que a Londres ja està preparat el programa del Catalan Culture and Identity in the Digital Era. Els nostres companys ebrencs, el Dani i la Carme, hi participaran amb una comunicació que és del màxim interès de tota l’ebresfera; des del Basar els felicitem i els agraïm la fantàstica feina que estan fent per a tota la comunitat!
Alhora, el Dani ens avisa d’un descobriment cibernètic. Voleu passar els fulls d’un atlas de Mercator? i no em digueu que no sabeu qui és, que al Basar n’hem parlat abans! Els de la British han digitalitzat uns quants llibres, i els posen a l’abast de tot el món amb una interfície molt agradable (llàstima que no es pot engrandir la imatge tant com jo voldria).
Per últim, una petita reflexió sobre un trist esdeveniment que ha passat estos dies que va sobre lo…
BUSCALL m. || 3. Tros de branca d’un dit o dos de gruix (Calasseit, Tortosa, Priorat, Sanet). Font: DCVB
Pos sí. Al final ha xapat. Ja fa dies en parlava casualment amb el Gustau, que Lo buscall havia experimentat una participació espectacular a partir d’un post que donava suport al Dia de l’Orgull Friki. D’un dia per l’altre, los perellonencs van despertar a l’Era Digital, i van vore que podien expressar-se amb una llibertat absoluta a la xarxa: una autèntica explosió de la consciència digital. Però, com sempre, les coses no són bones o dolentes per se, sinó que tot depèn de l’ús que l’èsser humà en fa d’elles…
Al final els malsusos i els abusos que els internautes (i ciutadans) perellonencs han fet de Lo buscall l’han abocat al tancament (sobretot per les possibles conseqüències legals que poden recaure en l’administrador del bloc). La Marfanta se’n va fer ressó a l’endemà, i en els comentaris al post es poden llegir opinions de part dels partíceps en la tragèdia (el Manel Zaera i el Rodamontambé en van parlar).
I sí, ha estat una Tragèdia, perquè per culpa dels internautes perellonencs un blocaire ha hagut d’optar pel silenci. I si un calla per la pressió d’altres, siguen persones físiques, internautes reconeguts o trolls anònims, que és això sinó censura? Un «0» absolut per a tots els Uès, això és el que es mereixen, ja que hi ha altres formes de debatre a internet que no perjudiquen a ningú (sempre es poden obrir un fòrum gratuït i barallar-se feliçment entre ells).
Des del Basar només ens queda solidaritzar-nos amb Lo Buscall i animar-lo a seguir en la seua aventura blocaira quan els vents li siguen propicis!
A voltes penso que hi ha gent que encara viu en l’època en què es pintaven estes cabres al Perelló…
Postejat per Jacme on May 10, 2007 a
la biblioteca de babel Ara que la qüestió escocesa està ben viva (llegiu l’article de l’Enric Castelló, per exemple) m’ha vingut a la memòria un documental de cartògrafs del segle XVI que vaig veure al 33 (he intentat recuperar les dades però m’ha estat impossible), i com que tenia a mà els enllaços de mapes pel post de l’altre dia, pos m’he posat a navegar i xafardejar…
El motiu és que en el documental es veia com els cartògrafs anaven i venien de les corts europees, i com el seu ofici era molt més semblant al d’un espia o al d’un agent de seguretat nacional que al de cartògraf ja que els mapes, en aquella època, eren informació privilegiada, i un bon mapa podia assegurar l’èxit d’una campanya bèl·lica o els beneficis d’una ruta comercial… o podia fer creure la puixança d’una potència europea.
I d’aquí venia que en segons quins mapes Escòcia es podia veure més gran (en els francesos i escocesos) o més menuda (els anglesos). Era l’època en què Maria Stuart era reina francesa i calia donar la impressió que l’aliança amb Escòcia podia ser molt profitosa per als gals…
Així que he trobat una fantàstica pàgina amb mapes de les Illes britàniques i m’he posat a comparar. I sí, n’hi ha en què la Caledònia pareix més gran que en d’altres… Al mapa de Cluver, al mapa de Lily i al mapa d’Ortelius (que és el que crea l’estil d’orientar el nord a la dreta en les representacions de les Illes) pareix més gran que al mapa de Blaeu o al mapa de Bertius…
No he pogut trobar cap referència de pàgina web o llibre que parle de tot este enredo de palangre, així que si algun navegant en sap alguna cosa, que no dubte en ressenyar-ho en este mateix quadern de bitàcola!
En qualsevol cas, si estessem al segle XVI, em pregunto com representaria l’Institut Cartogràfic de Catalunya a la nostra benvolguda Escòcia… segurament la farien ben gran! 
Mapa de les Illes de Mercator, de qui ja vam parlar fa temps, i no teniu cap excusa ara si no el coneixeu…
Escut del regne d’Irlanda i Escòcia en l’AAR de Travis. Made in jo.
Postejat per Jacme on Sep 20, 2006 a
general En quin maldecap m’ha posat la jaka! Ara resulta que he de triar el meu millor missatge blocaire… Podria triar el missatge dels seitons, que vaig rescatar d’un correu antiquíssim, o el que vaig posar quan els blocs ebrecs vam sortir al diari de paper. També el de les manies lectores, que vaig xalar molt quan l’escrivia, o el de l’Umberto Eco, que tracta del meu ofici, tot i que el de la projecció Mercator vs Peters estava molt interessant…
Al final m’he decidit, tot i que possiblement no ha estat pel «millor». I la raó és ben senzilla: si no hagués estat immers en el món dels blocs mai hauria llegit el Llibre VII de les Qüestions naturals de Sèneca, ni hauria continuat meravellant-me de la sabiduria que pot arribar a concebre l’ésser humà (quan vol).
Gravat de Dürer que tracta de l’estudi de la perspectiva.
Postejat per Jacme on Aug 4, 2006 a
general Tot xarrant, en els comentaris del missatge anterior, m’ha picat el cuquet de buscar mapes antics i vore com està representat el «món». Tot navegant per la xarxa m’he trobat una pàgina que il·lustra l’evolució del mapa en el món antic fins a l’època dels descobridors i el mapa de Mercator i que no em puc estar de posar aquí (si apreteu damunt la imatge us sortirà ampliada).
Parlant de mapes: si voleu mapes del món, entre d’altres, en format vectorial (illustrator) en podeu trobar en esta pàgina francesa (hi ha tres projeccions diferents, així que podeu triar la que més s’avinga als vostres gustos!).
I per últim, a tall de curiositat, una imatge del mapa més antic que es coneix!
Datat al 6200 abans de Crist, es tracta d’un mural de la ciutat de Catal Hyük a Anatòlia, que representa la ciutat. De fet no es tracta d’un mapa cartogràfic realment, però sí que és la primera manisfestació d’este tipus que s’ha trobat. Si voleu saber-ne més, podeu consultar esta pàgina.
Postejat per Jacme on Aug 2, 2006 a
general La Terra és redona. I això fa que en un mapa habitual del món no s’hi puguen reflectir de manera exacta les tres dimensions que té, així que és lògic que, a l’hora de representar-la en dos dimensions, hi hagen parers diferents (o tipus de projeccions diferents) amb els seus punts positius i negatius.
La imatge més comuna que tenim en ment de mapa del món és la següent:
Es tracta del mapa Mercator, batejat amb el nom del geògraf del segle xvi, i és la mateixa projecció que utilitzaven els navegants europeus en els temps de la colonització. Podeu comprovar com la forma del mapa de dalt no difereix molt d’esta
Entre altres coses, cal apuntar que el mapa Mercator no reflecteix la vertadera superfície dels continents, i que «curiosament» la línia de l’equador està una mica per baix d’a on hauria d’estar… donant així més importància a l’hemisferi nord.
Amb dades a la mà, podeu comparar la superfície de Groenlàndia (uns dos milions de km2) amb Àfrica (més de trenta). Àfrica, doncs, hauria de ser quinze vegades més gran…
Eurocentrisme? Doncs és clar que sí! Però és bastant lògic si pensem que el geògraf Gerardus Mercator era flamenc i va viure al segle xvi, i que una de les virtuts de la seua projecció és que qualsevol línia recta que s’hi trace marca el rumb real (i amb una senzilla brúixola es podria navegar seguint l’angle que es marque al mapa, aspecte vital per als navegants d’aquell moment).
El 1974 el cartògraf Arno Peters va proposar una nova projecció que respectés les superfícies dels continents, encara que els territoris es vegen una mica deformats. Evidentment, la polèmica estava servida.
Els temps han canviat, ara ¿caldria donar una imatge més «justa» de la realitat? El mapa de Peters se’ns presenta com una manera de rectificar esta interpretació eurocentrista (o nordista) tradicional.
N’hi ha que diuen que cal que reflexionem sobre si el mapa Mercator l’acceptem voluntàriament o se’ns ha imposat, i que pensem com un «senzill» mapa pot contindre missatges subliminals i influir en la percepció del món…
Jo no m’hi capfico tant… em sembla que només cal entendre que cada mapa ha estat creat científicament seguint unes directrius diferents, i a partir d’aquí fer-la tria que més convinga als nostres interessos. Ara, que d’aquí quatre dies segur que en sortirà un de tridimensional, i els mapes que faran servir a escola més aviat es pareixeran a este de la Guerra de les Galàxies…
I a vosaltres? quin de tots us agrada més?
>>Entra i tria la teua opció!<<
