L’altre dia estava revisitant rels, revista d’idees i cultura, publicació que es va editar des del 2002 fins al 2007. De manera increïble, i gairebé surrealista, esta revista tenia la seu a la insigne ciutat de… Tortosa! Potser, per això mateix, esta revista és més coneguda fora de les Terres de l’Ebre que no a casa (com acostuma a passar als profetes de totes les terres del món). De les raons per les quals sorgia esta revista cal recordar un nom, Adrià Chavarria (aquí teniu un podcast que li vam dedicar), que codirigia la publicació conjuntament amb l’Ivan Favà (tots dos fills de l’Ebre).

El contingut dels diferents números, crec jo, va guanyant valor amb el pas del temps. I això és perquè era una revista que pensava els continguts i en la qual els col·laboradors no escrivien qualsevol cosa a la babalà (fet estrambòtic avui, que estem immersos en un continuum frenètic de novetats efímeres). Algun dia algú haurà de fer algun treball per posar les coses al seu lloc i reivindicar la feina i el llegat d’esta capçalera. Potser l’any que ve serà un bon moment, aprofitant el desè aniversari del seu primer número.

De moment, valga com a petit homenatge este apunt meu, perdut enmig de la xarxa. I per als vagarosos (o massa enfeinats) que vulguen consultar-la sense descarregar els pdf, podeu fer-ho directament en línia des d’este enllaç. Hi trobareu tots els números, i si voleu podeu incrustar a la vostra web el número que més us agrade, tal i com he fet jo aquí (al final podeu consultar el superb darrer lliurament, amb un dossier dedicat a la traducció).

Deixeu-me, però, que per acabar manlleve les paraules de l’Adrià Chavarria dedicades a la poesia:

Els homes, des de fa temps, encadenem paraules. Aquestes actuen com a baules de comprensió que hem anomenat narrativa, poesia, assaig o teatre. La poesia seria una baula més. Una forma d’expressió amb la qual palesem i demostrem al món una part de la nostra existència; des de fa temps, expressem els nostres sentiments mitjançant la paraula poètica: un mirall del nostre jo més profund, unes petjades en la pell de la vida.
Una part de la pell d’una serp que muda, constantment i de forma anacrònica, l’anomenem poesia; tot poeta vol expressar els seus neguits. Barrina constantment. Els clàssics i nosaltres ens agermanem a través de la paraula. Però nosaltres no som uns receptacles buits on cauen les paraules des d’un cel farcit d’idees. Les anem a cercar, i el nostre cap les elabora. La pell ressona amb la paraula, i ella es torna melodia. De vegades, pot actuar com una arma mortífera carregada de dolor i desengany; amb la paraula, per desgràcia, també es mata i s’assassina. Pot semblar paradoxal però esdevé real.

Acaba de sortir del forn un nou número de la revista Kesse, dedicat al món del còmic a Tarragona, i ja podeu accedir als continguts a la pàgina de la revista. Hi trobareu un conjunt d’articles que us dibuixaran el panorama actual de l’art seqüencial a la ciutat però, sobretot, podreu tindre una panoràmica de què s’hi ha estat coent en els darrers anys, amb un bon acompanyament d’imatges de vinyetes (com havia de ser!).

El primer de tots lliga el món de la Tàrraco romana amb una figura ben de moda estos dies, Tintín. Laura Gual i Rita Gual ens expliquen sobre paper les relacions que podrien existir entre una petita peça del MNAT i el personatge creat per Hergé (teoria que ja ens van explicar en una exposició). Ramon Sarlé ens presenta una panoràmica en primera persona sobre els còmics i els comicaires de Tarragona en estos últims anys, que resulta una guia imprescindible per saber el qui, el què i el quan de tot plegat. Miguel Villalba [elchicotriste], inevitablement, ens presenta Delirópolis i en el seu article ens explica la raó de ser de la revista del còmic tarragoní nascut al 2004 i que ja és de referència internacional. I l’Emili, un especiaire reconegut, ens fa cinc cèntims de què s’ha estat fent en les anteriors Setmanes del Còmic de Tarragona. Per acabar d’arredonir el número, el Marc ens fa una ressenya sobre un còmic ben recent, 1811. El setge de Tarragona.

Estem en plena Setmana del Còmic a Tarragona. Dilluns 21 fem la presentació de la revista, a l’Antiga Audiència, amb la companyia de Nightwing80. Podeu apuntar-vos-hi al facebook, i si veniu us emportareu un exemplar de la revista sota el braç!

Ja fa dies que el mestre Jesús va decidir engegar el projecte d’Iconalab. I ara fa poquet que ens ha ofert, des de la seua plataforma, un llibre: Xarxes socials per a l’empresa de les Terres de l’Ebre. Ell hi posa “Terres de l’Ebre”, perquè el llibre tracta casos concrets de casa nostra, però m’atreviria a dir que el contingut del text va molt més enllà i es pot aplicar a qualsevol empresa que vulga aprendre què és això d’internet i què i com ho pot fer.

Per la meua part l’he ajudat una mica en la maquetació. De fet, ha estat una excel·lent excusa per retrobar-me amb una font que m’estimo i que no puc utilitzar habitualment, la Fontin (que podeu descarregar-vos, en serif i en pal sec, de manera gratuïta).

Podeu descarregar-vos el llibre, comprar-lo en paper, o bé llegir-lo en línia: no teniu cap excusa per no llegir-lo!

Segur que ja n’esteu al cas, sia per l’apunt de cal Toni Sellas o de Podcatalà. Però aprofitarem la novetat per fer-ne cinc cèntims aquí. I és que ja podeu llegir el llibre Podcasting. Tu tienes la palabra, un llibre col·laboratiu impulsat des de l’Asociación Podcast, i que recull aportacions de podcasters de banda i banda de la pell de brau.

De tots els articles que hi ha (i en són uns quants, doneu un cop d’ull a l’índex), i tot i que n’hi ha per a tots els gustos, a mi m’han cridat especialment l’atenció uns quants (que hauré de rellegir amb calma): «El fomento de la lectura a través del podcasting», d’Isabel Fernández Morales; «Falangullos, los podcasts en gallego», d’Uxío Broullón, el comandador de Commonsbaby; «Divulgación científica en podcast», d’Ángel Rodríguez Lozano; «Guión de un podcast: participación de los oyentes», de Raimon Lafuente i Tomàs Manzanares (els companys de mossegalapoma), i «Derechos de autor en la podcastfera» de Javi F. Lago.

Però, com diria aquell, jo aquí he vingut a parlar del meu llibre. I és que també hi he posat el meu granet d’arena, a l’article que ha escrit el Toni (tot el mèrit és d’ell!), sobre el podcàsting en català. Jo només em vaig encarregar de llistar uns quants podcasts en català, i poca cosa més. Així que us recomano que el llegiu atentament i, sobretot, que visiteu la llista de podcasts en català i que els descobriu!

Us transcric un petit article d’opinió meu que ha sortit en el número d’abril de la revista Públics, en què faig un breu (brevíssim!) repàs a la situació actual del món del llibre, amb una picada d’ullet al de les comarques del Camp de Tarragona (l’article en imatges el trobareu aquí i aquí).

S’acosta Sant Jordi i a l’ambient es respira literatura. Les llibreries surten a buscar els lectors i, encara que només sia una vegada a l’any, els ciutadans caminen pel carrer amb un llibre sota el braç.
El que el lector (esporàdic o diligent) acostuma a ignorar és l’amplitud de l’engranatge que cal posar en marxa perquè puga resseguir les lletres que troba sobre el paper. En aquest procés s’hi poden identificar escriptors, editors, impressors, enquadernadors, distribuïdors, llibreters… mil-i-un oficis que dia a dia (i no només per Sant Jordi) malden per treballar per i per a la cultura.
D’aquests, però, cal reconèixer els esforços i riscs econòmics que assumeixen els editors quan aposten per traure els seus títols al mercat. I a les nostres comarques en tenim uns quants, de bons exemples.
Ja fa molt de temps que a les comarques del Camp de Tarragona podem estar orgullosos de tindre una indústria editorial pròpia; lluny queden els dies en què qualsevol llibre havia de vindre, inevitablement, editat des de fora. Enguany, però, serà la primera Diada del Llibre en què no podrem comptar entre nosaltres amb la degana de totes, El Mèdol, que des de 1988 ens venia oferint els seus títols. I cal agrair la tasca pionera que el Joan López ha realitzat al llarg de la seua singladura editorial pel bé dels nostres escriptors, de la nostra indústria i de la cultura de tot el país, i sempre des de la nostra ciutat.
Malgrat això, podríem arribar a dir que el teixit editorial més proper a nosaltres gaudeix (de moment) d’una “bona” salut. I és que a pesar de l’omnipresent crisi econòmica, enguany a les parades dels nostres carrers podrem trobar novetats d’Arola Editors, de Silva Editorial (ambdues de Tarragona), de Cossetània Edicions (de Valls), de Pragma Edicions (de Reus), d’Obrador Edèndum (de Santa Coloma de Queralt), i de tantes institucions públiques i centres d’estudis com ens puguem imaginar.
I, malgrat que totes encaren el futur amb valentia, cal apuntar que les coses estan canviant, per a tots els implicats, des del lector a l’escriptor passant, evidentment, per editors i llibreters. Les noves tecnologies, avui, ja han deixat de ser “noves”; les edicions digitals (com al portal edi.cat) ja són una realitat i l’autoedició està avui més que mai a l’abast de tothom.
Cal que repensem tots plegats els papers que tenim en aquesta gran Auca del Llibre que hem vingut interpretant de fa tant de temps. Cal adaptar la indústria del llibre a una nova manera d’entendre la lectura per part, sobretot, de les generacions més joves (qui diu que no es pot llegir una novel·la en un telèfon mòbil?). I els lectors hauran d’aprendre a discriminar allò que realment els interessa entre la vastíssima oferta que ens espera (com si amb la que tenim ara als taulells no n’hi hagués prou). Els editors i els llibreters tenen l’obligació d’acompanyar-los, com han fet sempre, en aquesta apassionant aventura que és la lectura. El futur d’una part molt important de la nostra cultura està en joc.

Fa uns dies que es va presentar el llibre Totes les baranes dels teus dits, editat per Editorial Petròpolis. Este volum conté les participacions de diferents blocaires i escriptors a un concurs literari de JM Tibau (que ha estat el curador de l’edició). La coberta es troba il·lustrada per un dibuix de Carme Rosanas.

El llibre el podeu llegir en línia, descarregar en pdf o comprar en paper, que són els formats amb què es treballa a l’Editorial Petròpolis per tal d’arribar al màxim de lectors i difondre la literatura. Tot seguit us deixem amb la presentació en línia que vam fer, i que podeu visualitzar tantes voltes com vulgueu.

Des d’ahir ja podeu llegir el llibre de Relats curts de terror que ha editat Hespèria, amb els textos presentats al Concurs. I ho podeu fer en línia, descarregant el pdf, o bé comprant-lo en format paper.

Hem tardat una mica en acabar l’edició del llibre (ja se sap, quan són feines voluntàries s’arriba a on s’arriba), però crec que el resultat al final ha valgut la pena i ha quedat un llibre terrorífic de debó. I no només per la qualitat dels textos que el conformen, sinó per la fantàstica coberta de la Kurai: tot un luxe!

Per acabar, una curiositat de l’edició: la font que hem utilitzat en el títol a la coberta es diu Hesperides. Havia de ser esta, no trobeu?

Avui és el darrer dia per presentar les vostres creacions al Concurs de relats curts de terror d’Hespèria. I com que teníem ganes de fer-vos un petit regal, us oferim un conte, El secret de l’or que creix, de Bram Stoker (i així aprofitem per commemorar el 97è aniversari de la seva mort).

Es tracta d’una traducció casolana, feta per mi mateix. Així que us demano que dispenseu les errades que hi pugueu trobar (evidentment, estic obert a correccions que em vulgueu apuntar). Com que l’anglès no el domino gaire, vaig agafar la versió francesa del conte que podeu trobar en este llibre.

A la coberta hi he posat una obra de Francisco de Goya, titulada La duquesa de Alba peinándose. Encara que no hi ha cap relació entre el pintor i l’escriptor crec que fent volar la imaginació, si llegiu el conte, no us serà del tot estrany que la il·lustració que apareix al conte sia la d’una dona…

El podeu descarregar en format pdf, llegir en línia, o comprar en paper a lulu o a bubok.

Si teniu ganes de llegir poesia (però no massa) ja teniu al vostre abast el llibre Deu poemes universals, editat per Publicacions URV. Hi podreu trobar deu poemes en deu llengües diferents, d’Arthur Rimbaud, Yunus Emre, Mihai Eminescu, Edgar Allan Poe, Jaroslav Vrchlicky, Guittone d’Arezzo, Rainer Maria Rilke, Olavo Bilac, Rubén Darío i Joan Salvat-Papasseit.

El llibre parteix de les lectures multiculturals de poemes que cada any organitza el Servei Lingüístic de la URV per la Diada de Sant Jordi. En estes, els alumnes nouvinguts a la universitat que estan aprenent català i castellà llegeixen poemes dels seus països d’origen. Així que vam pensar que una bona manera d’atansar estes lectures al públic en general era fer-ne un llibre electrònic, de descàrrega gratuïta, que contingués una mostra d’estos poemes (amb la seua corresponent traducció al català).

El llibre en paper el podreu trobar estos dies a les llibreries del Gremi de Llibreters del nostre territori, als instituts de les nostres comarques, i a les biblioteques dels diferents campus de la universitat.

També en podreu trobar a les diferents presentacions del llibre que es faran els propers dies. La primera serà dins del marc de la Fira Literària de Jesús, el dimenge 19 a les 13 h, i comptarem amb la presència de l’escultor que ha cedit la peça que il·lustra la coberta del llibre, el Joaquim Espuny. I el mateix dia de Sant Jordi n’hi haurà un parell: a Tarragona a la sala de graus del Campus Catalunya a les 16.30 h, i a Reus al Centre de Lectura a les 18 h.

A la guia Públics d’este mes d’abril, que s’edita a Tarragona, hi podeu trobar un interessantíssim article signat per tres llibreries (l’Adserà, la Rambla i la Capona).

Que el dia de sant Jordi és una autèntica salvatjada editorial, ja fa dies que ho sabem: tot són novetats, tothom vol estar a la llista dels més venuts, el món s’acaba si els autors no signen el seu llibre a la parada… Mireu-me a mi, que malgrat treballar en l’edició universitària i veure els bous de lluny, al final emprenem projectes poètics amb tots els ets i uts.

Per això és d’agrair llegir les paraules dels llibreters, uns dels actors principals de l’espectacle llibresc. I més quan són tan assenyades: per sobre de tot estan interessats en el foment de la lectura durant tot l’any, i el caire purament mercantilista i de màrqueting que pren la festa no els agrada gens. Senzillament volen fer el millor possible la seua feina, i critiquen l’intrusisme d’alguns que per un dia fan de venedors de llibres.

Més avall podeu llegir l’article sencer, us convido a reflexionar-hi i, si us ve de gust, apuntar estes reflexions als comentaris!

No fa gaires anys, la proximitat d’un Sant Jordi era important per als llibreters perquè, més enllà de la venda, hi havia un rerefons de festa, sortir de la rutina, nervis per tenir-ho tot a punt i donar un bon servei, saludar des de la parada la gent i recomanar el llibre més interessant…. de fet, la venda era el complement de la festa.
Actualment s’apropa Sant Jordi i els llibreters tremolem. Curiosament, tots els editors tenen el millor llibre, el que ens farà canviar la vida i recomanar-lo a tots els amics. I tots volen que en fem piles i el posem a primera fila… és la seva feina, és clar.
La nostra feina va molt més enllà de Sant Jordi: separem el gra de la palla i recomanem allò que de veritat creiem que val la pena. Llegim molt, moltíssim, per poder opinar. Se’ns exigeix saber de tot: mecànica, literatura, arbres, psicologia, fotografia…
Volem vendre molt, sí, però no prendre el pèl per vendre. Donem una atenció personalitzada i ens poden trobar tots els dies de l’any, no tan sols per Sant Jordi. Rebem encàrrecs difícils i tenim el gust de localitzar-los. Tenim estocs permanents de llibres de qualitat però, tristament, poc vendibles: la poesia, el teatre, els clàssics…
Aquí hi ha la diferència bàsica entre un llibreter i els venedors de llibres que apareixen com els bolets aquest dia. Què hi fan els polítics a la Rambla, venent llibres? Què hi fan el Port de Tarragona o la Diputació? Que potser se’ls ha acabat la feina? Què hi fa una immobiliària venent contes al carrer? Què hi fan les entitats més diverses, que tant es posen a vendre xoriços o castanyes com roses o llibres, si cal? A veure si per un cop som seriosos amb aquesta professió, carai.
Reivindiquem la nostra festa. La festa de la cultura i del foment de la lectura per davant d’un rànquing de vendes que té més de propaganda que de cultura. I la reivindiquem com a mostra d’una tasca feta dia rere dia durant tot l’any i no tan sols per aprofitar el moment.
Adserà, la Rambla i la Capona