Sóc més lluny que estimar-te. Quan els cucs
faran un sopar fred amb el meu cos
trobaran un regust de tu. I ets tu
que indecentment t’has estimat per mi
fins al revolt: saciada de tu,
ara t’excites, te me’n vas darrera
d’un altre cos, i em refuses la pau.
No sóc sinó la mà amb que tu palpeges.
feliç Sant Jordi! I feu lo favor de no comprar llibres: llegiu-los!!!
Recreació d’un forat de cuc segons la sèrie Stargate..
Que tal mestre! has sobreviscut a Sant Jordi?
😉
Preciós el vers i la foto !!!
Una abraçada,
=:)
Ja ssaps que jo sempre segueixo els consells del meu savi-filòsof preferit! 😉
Espero que Sant Jordi hagi anat molt i mooolt bé!!!
Muaccs!!!!
@dan: missió complerta! preparant el nou viatge a l’hiperespai. Destinació: Planeta de la Ciència 😀
@jaka: la foto és fantàstica, oi? un forat de cuc que s’escapa per una porta estel·lar: al·lucinant! la llàstima és que no podem visitar els forats de cuc (de moment!) 😛
@aurora: m’has de dir quin és este savi-filòsof…. l’haurem de convidar a fer unes birres i fer petar la xarrada… 😀
Felcitats per la poesia triada. Jo també la vaig penjar al meu bloc.
benvingut al basar, biel! interessant la tinta que escampes al teu bloc, molt interessant… 😀
Ens llegim! Salut!