Un d’aquests moments en què encara no has anat a dormir, i tampoc tens una bona càmara per retratar els colors que el cel et dóna en aquell moment. Una albada des de la platja de l’Alcaidesa, tocant a Gibraltar, on diuen que hi ha la Punta d’Europa. Tot l’estrident ritme de la nit es para, en un moment, per donar pas al dia. Aquests colors només poden ser efecte de les carícies que la nit dóna al dia en aquest entreacte, on l’un s’acomiada de l’altre.
Sandro Gaseni (la Cala)
Sandro és un d’aquells amics de tota la vida. I quan dic de tota la vida vull dir que ja vam anar a la guarderia junts! Ara es troba lluny de casa, a la Fi del Món, treballant en teles malaies; però sempre que l’enyorança el pren ataülla el cel de casa nostra.
El Sandro, entre moltes altres coses, fa unes fantàstiques fotografies. I esta sortirà al programa Silenci del 33 d’este dimecres, a les 22.35. No teniu cap excusa per no veure’l….
Quina foto més bonica! Les meves felicitacions a l’autor.
Per cert, que m’hagués agradat veure’t per un forat a tu a la guarderia…què mono!
;-D
Jo tinc excusa… no veig ni tv3 allà on sóc…
Fantàstica foto.
No fa gaire, la pasada setmana santa, vaig estar passejant amb el Sandro per aquesta bonica platja.Aquesta foto em porta bons records!!!!!!!!!!
Jo també penso que el Sandro és un bon amic, algú amb qui pots parlar de tot i, sobretot confiar.
Ahir et vaig enviar un sms i ja t´ho vaig dir, però t´ho torno a repetir: Et trobo a faltar!!!!
Sip, el Sandro és adorable…llàstima que ens veiem tan poquet i de tant en tant…però sempre és com si no hagués passat el temps. Què curiós.
Fins aviat,
Isa
@aurora: potser un dia d’estos m’animo a escannejar-ne una foto (de lèpoca dela guardareria). Ja vorem…
@accídia: pos vale, tu ets de sucre, te’n safes… 😀
@rosa & isa: benvingudes al basar! segur que amb estos comentaris me l’heu fet posar roig de vergonya, al Sandro… bé, la culpa és d’ell, que se’ls mereix estos comentaris… 😀
Mai deixes de sorprende’m, ets una autèntica meravella, Sandro, jo ja fa molts anys que ho se, i sempre he confiat que arrivaras molt i molt lluny… gràcies per haver-me donat la possibilitat de formar part del teu passat i haver-te conegut.Ets la òstia!!!!!!!
Sandro! aquesta si que és xula… et trobem a faltar, a veure si quan vens truques…
Jaume! Estic alucinant del teu bloc i de tots els amics i amigues que et segueixen. I la veritat és que no se que us puc dir, a tots vosaltres, els que han escrit aquestes paraules tan boniques sobre la meva persona i ànima. Moltes gràcies. Ja quedarem un dia per poder pagar-vos una cervesa 😀
Gràcies de debò. Quan s’està lluny de casa, i un dia qualsevol et poses a matar les primeres hores d’un matí ennuvolat de finals de mes d’agost, navegant per aquestes mars infinites d’Internet, s’agraeix trobar-se amb aquests mots escrits per persones que formen i han format part de la meva vida, i que inconscientment han mollejat la meva ànima. Moltes gracies a tots. I sobretot a tu, Jaume.
Per cert, moltes gracies pels llibres que em vas enviar. El del Joaquim Bau, “Blanc sobre negre” m’agrada molt. I us el recomano a tots els que seguiu el bloc d’en Jaume. És un llibre molt maco, escrit per diversos professors del IES Joaquim Bau de Tortosa, i cadascú d’ells ens conta una historia. Un best-seller per a nostàlgics antics alumnes del Bau o romàntics de les terres de l’Ebre. Si hagués de posar-hi nota: un notable ben alt. Moltes gracies per tot, Jaume. Te’n dec una. Una forta abraçada. Que tinguéssiu un molt bon fi d’estiu.
Bufa, xiquet! quants elogis! encara me faràs posar roig i tot!
però la veritat és que les gràcies te les hem de donar a tu: mira una foto teua lo que és capaç de fer, imagina’t si fos en alta resolució què podria passar! 😀
lo de la cervessa és fàcil d’arreglar; quan puges a la Cala pega lo crit, ara que tinc carnet i cotxe me planto en tres quarts i perpetrem la ingestió de civada fermentada! 😀