Joan Cid i Mulet · «Cançó de l’Ebre»

L’amic Emigdi, l’altre dia, em feia una petició d’asteroides. Aprofitant que estem a punt de tancar el Centenari de Joan Cid i Mulet, em preguntava per què no m’atrevia amb la seua Cançó de l’Ebre. Jo, molt alegrement, li vaig dir que sí, però la veritat és que m’ha costat més del que m’esperava… no pel poema, que és magnífic, sinó perquè no sabia com acompanyar-lo!

Després de molt de meditar, vaig descartar un acompanyament clàssic, com el d’un piano, i m’he atrevit a innovar una mica. Vaig estar rebuscant alguna cançó amb ritme, ritme, com lo riu, i al final vaig trobar alguna coseta… ja em direu què us pareix el resultat! 8a mi no m’acaba de fer el pes, no en descarto una altra versió…)

La música és de Mindthings.

Cançó de l’Ebre

No oïu quina remor més endolcida
Que fan les aigües, tot passant?
És la cançó tendra, amorosida,
Cançó de l’Ebre triomfant …!

Dorm la ciutat en l’hivernada
Crua, desfermada,
Que m’omple de neguits el bell repòs.
De bella nit s’atura l’estelada
Confusa, desmaiada,
Com una espurna que salta del redós …

… I una remor endolcida,
com d’aigües que van lliscant,
una cançó amorosida
dintre la nit va cantant …

i es giten els canyars reverenciosos,
suaus i silenciosos
com lent ressò, del riu a la remor.
El clar de lluna es fica dins l’arbreda,
I la remor s’hi queda
Talment una cançó d’amor …

I canta el riu a la ciutat dormida,
–cançó engelosida–
que diu grandeses i conculca afanys.
Corre la nit i, a frec d’albada
La vida es començada
Neta de núvols i neguits estranys.

No oïu la cançó tan amorosida
I vessant de vida,
Del riure de l’Ebre sigilós i clar?
És la cançó nostra, la cançó de l’Ebre,

Que cap altre riu no la sap cantar!

.