Al podcast d’avui viatjarem lluny de les nostres mars, cap al Rosselló i més enllà i tot. I això és perquè el dediquem a Josep Sebastià Pons, nascut a Illa, el millor escriptor nord-català de la seua generació, tot i que no ha estat fins a les darreries del segle passat que s’ha reivindicat la seua obra.
Per acompanyar un poema seu he triat una composició màgica: la «Dansa de la fada del sucre» del ballet Trencanous de Txaikosvski, basat en un conte d’E.T.A. Hoffmann (aquí trobareu el conte en castellà, i si voleu també el podeu escoltar en alemany aquí).
El que ara em pregunto és si el «castell del cucut» de Josep Sebastià Pons és en realitat una d’estes muntanyes (Orgues) del seu poble…
La mort se’n va fins a un país gelat.
El cristall de la vida s’esbocina.
Ni un sol alè perdut ha decelat
la terra d’ombra on nostre mirar fina.Quan m’oferia un bri d’herba d’amor
ta mà d’abella, pura presonera,
aquells tebis xiprers en el teu hort
eren com molls del vent de la ribera.Mes ara, amiga, ¿on és el fer i desfer
les trenes i la cambra emblanquinada
i l’estesa d’olives del graner,
perfum d’una tenebra confiada?El camí s’esquerdava i tu has sentit
a ta vista ma cara enfosqueïda,
i ja obria sa porta dins la nit
el castell del cucut, on tot s’oblida.
què gran, j.s. pons!!!
i tant! gran, i alhora no del tot conegut… m’estranya que a la facultat no n’haja sentit a dir re d’ell (o no) 😀
No el coneixia i m’ha encantat!!!
Quins posts mes xulos que fas !!!
Besades,
Un gran poema d’un gran autor, el millor poeta de la Catalunya del Nord. Aviat faré un post sobre la seua obra, per quan féssim el programa de Lletres ebrenques dedicat al perpinyanès Joan-Lluís Lluís.
gràcies per aquests deliciosos podcasts
@jaka: fem lo que podem, però la veritat és que quan el material primer és bo, la resta és molt més senzilla!
@emigdi: és un plaer fer un podcast! i més quan l’escolteu tots vosaltres: gràcies!