Un dels autors ebrencs a qui tard o d’hora li havia de tocar el número als podcasts d’asteroides és a l’Andreu Carranza. Encara que coste de creure, ja fa molts mesos que tinc el llibre i el fragment triat, només em calia trobar una melodia que s’ajustés a l’efecte que li volia donar.
El text que sentireu és del Llibre de les set xibeques. Segurament ell no hauria escollit este llibre (segurament el deu trobar primerenc), però per a mi és un llibre molt especial, ja que va ser amb este llibre que el vaig descobrir. Sense comptar que em va fascinar des del primer moment: s’hi barreja fantasia, ciència-ficció i realitat social (la lluita antinuclear i la història de l’Ebre).
La música que l’acompanya és el segon moviment de la novena simfonia de Dvořák. I m’agrada molt, ja que em recorda el lent pas del riu i els sinuosos meandres per on s’escola…
Ramonet i els seus amics sospitaven que el Llibre de les set xibeques estava viu. Era un ésser creat de paraules, i cada cop que l’obrien i el tancaven hi apareixien noves històries. Quan passaven una pàgina canviaven totes les frases, es barrejaven i s’ordenaven a l’atzar per a tornar a compondre nous relats, fórmules, remeis i anècdotes de coses reals o imaginàries.
A la cabana de l’era, un estiu van descobrir els plànols de l’armari del temps. L’orfe de cal Calafat d’improvís recordà el dia de la desaparició del seu avi. Motoret s’apressà a calcar els dibuixos, però una ràfaga de vent tancà el llibre de cop i aquelles planes es van perdre per sempre més. Motoret maleïa el vent, però restà obsedit cercant els plànols d’aquell armari que la seva ment representava com un moble de calaixos infinits, plens de rellotges, on es guardaven els anys.
realment és difíci, de vegades, trobar la música correcta per a acompanyar un text. Felicitats
gràcies! però bé, en la dificultat hi rau la gràcia, no? amb l’excusa de trobar una melodia per este podcast, pel camí, me n’he agenciat amb tres o quatre per a propers!