Del pròleg al llibre Molles per no perdre’m, de Jesús M. Tibau, ens arriba un deliciós text de Josep Igual. Mentre ens emmarca el llibre en el món literari d’en Tibau, el Josep ens va esfilagarsant la idea de ‘dietari’, i de com aquest gènere permet a l’escriptor explorar nous camins i expressions creatives.
El podcast d’avui, doncs, és un pròleg: una magnífica obertura que ens convida a una òpera de suculents tasts que irradien poesia.
La música de fons és la peça The entrance, de l’àlbum The secret place d’electron7.
Era qüestió de temps que el literàriament polièdric Jesús M. Tibau ens lliurés un paquet o altre del seu dietarisme: un banc de proves, un work in progress: la dita literatura del jo, o des del jo —aqueixa assemblea d’ànimes que les conjuntures repinten.
L’aposta del tortosí de Cornudella deriva, per tant, al nostre modest parer, del rejoc de la lògica: fins allà on la lògica hi posa cullerada en els vaporosos afers literaris…
gràcies per enèssima vegada
òndia! l’acabo de pujar i ja estàs per aquí! 😀
sàpigues que este és l’apunt 600 del basasr de les espècies, i estic molt i molt content que haja coincidit amb un podcast sobre les teues Molles! Una abraçada amic